Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tipografia. Mostrar tots els missatges

8 de set. 2014

Diferenciació tipogràfica de signes semblants

● Anell, grau i lletra o voladeta:

° Anell o kroužek: signe diacrític superposat en la llengua txeca; en les llengües escandinaves no es considera com a signe diacrític, sinó que forma part del caràcter; s’utilitza també per al símbol de l’àngstrom (Å).

° Grau: s’utilitza en física i matemàtiques per expressar graus, tant de circumferència com de temperatura. En el cas de les temperatures, precedeix les lletres C i F, quan es tracta de graus Celsio (o Celsius) o Fahrenheit, respectivament: ℃ ℉; però no quan es tracta de Kelvin: en aquest cas s’empra la K sola: 273,15 K.

º O minúscula voladeta

● Apòstrof, accent agut i prima:

Mostra	Unicode (decimal)	HTML	Descripció
’	U+2019 (8217)	’	Apòstrof rodó o tipogràfic i cometa de tancament simple anglesa
'	U+0027 (39)	'	Apòstrof recte i cometa simple recta
′	U+2032 (8242)	′	Prima (símbol de la unitat del minut d’arc)
´	U+00B4 (180)	´	Accent agut

● Doble prima, accent agut doble i cometes dobles (rectes i angleses):

″ Doble prima: símbol de la unitat de segon d’arc.

˝ Accent agut doble: és un signe diacrític que en hongarès pot indicar durada (indica les variants llargues ő i ű de les vocals ö i ü), en algunes llengües eslaves tonalitat (augment del to).

" Cometes dobles rectes

” Cometes dobles angleses de tancament

● Guionet (guión) i subvarietats en composició tipogràfica (guionet tou [guión de partición] i guionet dur intrencable [guión de composición léxica]; guió (raya), menys (menos) i guió curt (semiraya):

- Guionet tou (Unicode U+2010) i guionet dur (intrencable; Unicode U+2011). La millor explicació, la va donar en Josep M. Pujol.

— Guió o ratlla (Unicode U+2014): és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra o família (té l’amplada de la caixa de la m de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català, la ratlla té usos molt variats: serveix especialment per tancar frases incidentals, a manera de parèntesi; per construir diàlegs i per organitzar llistes. També s’empra en els textos encolumnats per substituir alguna dada que no convé repetir en diverses línies consecutives.

– Guió curt o semiratlla (Unicode U+2013) : és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra (té l’amplada de la caixa de la n de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català s’usa en ocasions com a reemplaçament de la ratlla en mesures de paràgraf curtes o quan la ratlla del tipus que s’empra és massa ampla. És freqüent que, per tenir una grandària intermèdia entre el guionet i el guió, es confongui amb el menys, però es tracta de signes diferents.

− Menys (Unicode U+2212): és un signe matemàtic d’amplada fixa (no depèn del disseny del tipus) i escalable (augmenta o disminueix proporcionalment al cos). Un menys té la mateixa amplada en el mateix cos de diferents famílies. La seva posició en l’ull és una mica superior a la del guió curt.
La seva mida equival a l’igual (=), el més (+) i al més menys (±), entre d’altres signes amb els quals se sol alinear.

● Lletra ics minúscula, i signe per, de multiplicació o aspa:

x Ics minúscula

× Per (Unicode U+00D7): signe matemàtic.

15 de juny 2014

Quins errors tipogràfics cal corregir, tant si com no, en proves?

Un petit recordatori d'errors estrictament tipogràfics (composició i paginació) que sempre cal corregir en proves tipogràfiques en paper, en tota mena de publicacions i qualitats d'edició.

• Repeticions en línies succesives, i en el mateix lloc de la línia:
– d’una paraula d'almenys dues lletres;
– de 3 o més caràcters idèntics.

• Pàgines incorrectes:

1. Pàgina curta, o de birlí: última pàgina del capítol si és curta. En caixes de text més altes que amples, per ser correcta, ha de tenir almenys cinc línies.

2. Pàgina llarga: és incorrecta la pàgina el text de la qual sobrepassa la caixa de composició, llevat que es tracti de quadres de text apaïsats (i d’il·lustracions a sang o a mitja sang; és a dir, que depassin la caixa de composició i omplin part dels marges o tota la pàgina).

• Col·locació errònia del foli numèric:

1. Si el foli va al peu de la pàgina, no hi ha d'anar en els següents casos:
– en les pàgines de cortesia,
– en la portadella,
– en la contraportada,
– en la portada,
– en la pàgina de drets,
– en la dedicatòria,
– en la pàgina del lema,
– en les pàgines ocupades per un quadre o una il·lustració que desborda la caixa de composició,
– en les portadelles internes,
– en les pàgines completament en blanc que precedeixen l’inici de capítol o part similar amb inici propi.

2. Si el foli va a dalt (marge superior o en el foli literari), tampoc ha d'anar:
– en les pàgines d’inici de capítol;
– en parts similars amb arrencada pròpia.

En aquests casos, és convenient, si es pot, desplaçar-lo al peu.

3. El foli numèric mai pot anar en el marge interior, excepte quan forma part del foli literari d’obres lexicogràfiques o enciclopèdiques.

• Línies incorrectes:

1. Línia lladre: en paràgraf ordinari (justificat per esquerra i dreta i amb sagnia a la 1a línia), es diuen lladres a les següents línies curtes (curta = que no omple tota la mesura d’amplària del paràgraf on va):
– en mesures de paràgraf curtes (menys de 20 cíceros del sistema Didot), la que ocupa menys espai que la sagnia que li correspon, que equivaldria a cinc lletres + la puntuació;
– en mesures més llargues (a partir de 20 cíceros del sistema Didot), la que ocupa menys espai que la sagnia que li correspon, que equivaldria a set lletres + la puntuació.

2. Falsa línia plena: en paràgraf ordinari, s'anomena així la línia que sembla plena, però que en realitat no completa l’amplada del paràgraf per menys espai que el que correspon a la sagnia del paràgraf.

3. Línia vídua: línia curta de final de paràgraf que queda a principi de pàgina o columna. És acceptable si omple l’amplada de la caixa de composició.

Per corregir-la, es poden fer recorreguts.

4. Línia òrfena: primera línia de paràgraf, incorrecta quan queda sola a final de pàgina o columna. Alguns llibres d’estil editorials l’admeten.

Per corregir-la es poden marcar recorreguts.

• Espais incorrectes:

1. Línies obertes o atapeïdes. L’ús insuficient o excessiu de l’espai entre paraules es veu a simple vista:

2. Dobles o triples espais: errada per pulsació de dos espais en lloc d’un, no corregida en l’original.

3. Riu, carrer o carreró: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de tal manera que la seva alineació línia després línia formen un carrer o carreró evident a simple vista.

4. Corral: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de manera que formen un cercle, òval o arc evident a simple vista.

5. Escala: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de manera que formen una línia en blanc en serreta, evident a simple vista.

Silvia Senz

14 de juny 2014

Com llegim (si no som correctors ni infants)

Deixant de banda la peculiar manera de llegir del corrector professional (particularment del tipogràfic) i les primeres fases de l’aprenentatge de la lecto-escriptura, el fet és que les persones no llegim lletra per lletra ni reconeixem les paraules com a resultat d'una reconstrucció seqüencial de cada lletra. I això és perquè els nostres ulls no escanegen el text de forma contínua, sinó que realitzen moviments en petits salts, o moviments sacàdics.

• Els moviments sacàdics de progressió duren entre 20 i 40 mil·lisegons, combinats amb periodes de fixació més llargs, que duren entre 100 i 500 mil·lisegons (amb 230 ms de fixació mitjana). A grans trets, la mirada resta fixa o immòbil durant el 90 % del temps invertit en la lectura, i el 10 % restant va canviant en busca d’informació nova.

L’àrea típica de cobertura és d’uns 30 graus entre fixació i fixació, la qual cosa comporta un salt cada 6 a 9 lletres, un valor que no es veu afectat pel cos de la lletra.

• A més, aquest seguit de moviments i fixacions no sempre és lineal, en una única direcció, sinó que, de vegades, els moviments sacàdics fan regressions, és a dir, van enrere cap a una zona ja llegida de la mateixa línia o, fins i tot, de línies anteriors.

Aquestes regressions sacàdiques, d’amplitud variable, tenen quatre funcions:

1. Recuperar informació no copsada.

2. Retorn a una zona ben identificada, com a part del processament del significat del text.

3. En cas que l’ull hagi avançat més ràpid que el processament cognitiu, realitzar un bucle d’espera per tal de deixar el marge de temps necessari per a la comprensió del text.

4. Recol·locar la vista, corregint el focus inicialment fet en la paraula.

• Alhora, durant la lectura l’ull també fa moviments sacàdics de salt de línia, de gran amplitud (abasten uns 50 caràcters) i amb una durada de 80 ms. Comencen quan queden de 5 a 7 caràcters per acabar la línia.

• A cada fixació, l’ull pot percebre amb més o menys agudesa uns 30 caràcters, que es distribueixen de manera proporcional cap a la dreta i l'esquerra del punt de fixació. Així doncs, es pot processar més d’una paraula per cada fixació.

Malgrat els punts difusos que queden a banda i banda de cada fixació, el reconeixement de les paraules és possible gràcies a un processament en paral·lel, on la informació que aporten els trets gràfics dels caràcters ajuda a identificar les lletres i aquestes, al seu torn, ajuden a identificar síl·labes i paraules. De fet, en les llengües amb molta regularitat o transparència ortogràfica, com ara el castellà i el català, la síl·laba assumeix un paper important en la identificació visual de paraules escrites. Simultàniament, la informació que es va copsant de les paraules facilita la identificació de lletres i aquestes, al seu torn, el reconeixement de trets.

• Pel que fa als trets tipògràfics, quan llegim, a més, obtenim la informació principal especialment de la part superior i la part dreta dels caràcters, denominada zona fisonòmica.

Les ascendents i les descendents de les lletres són també fonamentals per discernir un caràcter d’un altre.

• Una lectura àgil es caracteritza, en general, per:

– desplaçaments sacàdics amplis (amb economia de fixacions),

– fixacions de curta durada

– i moltes menys regressions que quan la lectura és lenta i dificultosa.

Alguns factors de variabilitat temporal en la lectura són:

1. Les característiques del lector: capacitats perceptives, cognitives i entrenament lector.

2. La complexitat temàtica i estructural dels textos: com més complex sigui un text, més perllongades seran les fixacions, més curts els salts sacàdics, més gran serà el nombre de regressions i més petita la velocitat de lectura.

3. El tipus de lletra, només si es fan servir tipus poc comuns per a un determinat ús o per al lector al qual es destina el text.

4. La quantitat de caràcters per línia afecta els moviments oculars. S’ha demostrat que el nombre òptim per línia és aproximadament de 52. Un nombre més gran dificulta els escombratges de retorn, fent que el lector comenci en una línia equivocada de text. Les sagnies a inici de paràgraf tenen, en aquest sentit, una funció díctica, que orienta l’ull cap a la línia correcta després del punt i a part.

D'altra banda, es pot processar més d’una paraula en cada fixació, i si les línies no tenen prou caràcters aquesta capacitat no pot ser aprofitada amb eficiència.

Silvia Senz

28 d’abr. 2014

Curs de correcció tipogràfica (llibre imprès i digital; castellà i català)

Barcelona 6-21 maig [18h]. Correcció tipogràfica (llibre imprès i digital)

€120.00

Organitza: El Taller Editorial (Formació)

Contacte: El Taller Editorial <info@eltallered.com>

Del 6 al 21 de maig de 2014, dimarts i dimecres de 18h a 21h.

Llengües de correcció i impartició: castellà i català (amb pràctiques també en modalitat valenciana).

Perfil recomanable de l'alumnat: titulats en Arts Gràfiques (Preimpressió), Disseny Gràfic, Filologia (catalana o hispànica), Traducció i Interpretació, Humanitats, Ciències de la Comunicació, Edició, i treballadors del sector editorial o gràfic.

CONTINGUT:

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DE LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA

Què és i què no és
Qui l'aplica: perfil històric i actual del corrector tipogràfic
Quan s'aplica: la correcció tipogràfica en el procés editorial
Què es corregeix i què no

NORMATIVA ESPECÍFICA: TIPOGRAFIA I ORTOTIPOGRAFIA BÀSIQUES

Tipografia
Ortotipografia

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA I RECURSOS PER A LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA EN CATALÀ I CASTELLÀ
PROCÉS, MÈTODE, TÈCNIQUES I RECURSOS

La correcció tipogràfica en paper
La (indesitjable) correcció tipogràfica en pantalla
La correcció tipogràfica d’ebooks: del corrector al tipògraf

TALLER PRÀCTIC

Duració: 18 hores.

Lloc: Carrer d'Aragó, 9, 5è pis. A les aules de l'AGTC.

Docents: Silvia Senz i Jaume Balmes.

Calen ordinador i/o dispositiu de lectura d'ebooks per a les darreres sessions. Si no en disposeu, ens podeu avisar i us ajudarem a buscar-ne.

Preu: 120 €.

Descomptes disponibles: a partir de dos treballadors de la mateixa empresa. Consulteu a: <info@eltallered.com>.

Mínim d'alumnes: 7 (en cas d'anul·lació es retornarà el 100 % de la matrícula)

17 de febr. 2014

Ortotipografia i tipografia: semblances i diferències

Abans de l’apunt d'avui, sovint he escrit sobre la creixent tendència a confondre tipografia amb ortotipografia. Per a qui no tingui una noció clara de tot allò que abasten l’una i l’altra, cinc cèntims il·lustrats de les seves semblances i diferències:

● Semblances

1. La tipografia i l’ortotipografia es fonamenten en els mateixos principis (funcionalitat, proporcionalitat, estètica i llegibilitat). La prova la tenim en el fet que quan es defensa un ús ortotipogràfic determinat en detriment d’un altre (propi o aliè) sovint es fa amb arguments basats en aquests principis.

Un argument a favor de l’ús de les cometes llatines en comptes de les angleses
es basa justament en els principis d’estètica i proporcionalitat:
la prosa (blanc de la interlletra) és més harmoniosa i està millor distribuïda.

2. Tant la variació en els usos tipogràfics com en els usos ortotipogràfics depenen dels corrents culturals que eflueixen dels principals centres principals de creació i difusió d’impresos o de producció de tipus de lletra.

És per això que els usos tipogràfics i les normes ortotipogràfiques dels països llatins són similars (la font comuna és la impremta i tipografia franceses). En el cas de països plurilingües, la diferència entre l’ortotipografia de les llengües d’una mateixa família és molt minsa: l’ortotipografia castellana i catalana tradicionals són molt semblants, i les discrepàncies entre la catalana i la valenciana també són mínimes. L’excepció és l’Ortotipografia de Solà i Pujol, que segueix sovint tradicions anglosaxones.

● Diferències

3. La variació ortotipogràfica va molt lligada a la història i ortografia d’una llengua i no és transferible d’una llengua a una altra sense que hi hagi problemes de comprensió fins que el lector s’avesa als usos ortotipogràfics estrangers.

Per contra, els usos tipogràfics sí són transferibles d’una tradició a una altra sense que en cap moment hi hagi problemes de comprensió.

4. Pel que fa al text, la tipografia afecta només a la construcció visual dels signes tipogràfics, que poden ser molt diversos. I l’ortotipografia, a l’aplicació significativa dels signes tipogràfiques en el text.

■ Exemples: variació tipogràfica de les cometes i variació ortotipogràfica de les cometes

Variació tipogràfica de les cometes (per la tipologia, tant pel que fa a les diverses formes gràfiques del propi signe, com al seu disseny en diferents famílies de lletra):

Variació tipogràfica de les cometes (per la posició que cadascuna té en l’ull del tipus):

Variació ortotipogràfica de les cometes (per l’ús que en fan cada llengua i tradició impresa):

Mostra	Unicode (decimal)	HTML	Descripció
‘...’	U+2018 (8216), U+2019 (8217)	‘ ’	Cometes simples angleses
“...”	U+201C (8220), U+201D (8221)	“ ”	Cometes dobles angleses
’...’	U+2019 (8217), U+2019 (8217)	’ ’	Cometes simples sueques i finlandeses
”...”	U+201D (8221), U+201D (8221)	” ”	Cometes dobles sueques i finlandeses
‚...‘	U+201A (8218), U+2018 (8216)	&sbquo; ‘	Cometes simples alemanyes
„...“	U+201E (8222), U+201C (8220)	&bdquo; “	Cometes dobles alemanyes
‚...’	U+201A (8218), U+2019 (8217)	&sbquo; ’	Cometes simples poloneses
„...”	U+201E (8222), U+201d (8221)	&bdquo; ”	Cometes dobles poloneses
‹ ... ›	U+2039 (8249), U+203A (8250)	&lsaquo; &rsaquo;	Cometes simples angulars franceses
« ... »	U+00AB (171), U+00BB (187)	« »	Cometes dobles angulars franceses
«...»	U+00AB (171), U+00BB (187)	« »	Cometes dobles angulars llatines
'...'	U+0027 (39)	Directament '.	Cometes simples rectes
"..."	U+0022 (34)	". Directament "	Cometes dobles rectes

Silvia Senz

22 de gen. 2014

Alguns recursos en línia sobre tipografia i bibliologia recomanables

Un recull minimalista:

● Catàleg de signes i símbols (sistema Unicode):

http://unicodinator.com/

http://jrgraphix.net/research/unicode_blocks.phph

http://inamidst.com/stuff/unidata/

http://www.unicode.org/charts/charindex.html

http://es.letrag.com/unicode.php (Permet saber quines de les tipografies que tenim carregades en l'ordinador tenen un disseny propi de cada caràcter i quines no.)

● Mapes en línia de signes i alfabets no llatins, molt complets:

Symbols.com Online Encyclopedia of Western Signs and Ideograms: http://www.symbols.com/index/wordindex-a.html

Michael Everson: The Alphabets of Europe:

http://www.evertype.com/alphabets/index.html

Alfabets d’ahir i d’avui:

http://www.proel.org/index.php?pagina=alfabetos

Unicode test page and transliteration / transcription tables for writing systems (alphabets, abjads, syllabaries) of various languages:

http://www.geonames.de/alphab.html

● Criteris per a la redacció, traducció, edició i correcció de textos de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC: http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/criteris/indexcriteris.htm

● Corrector d'eles geminades per a documents pdf:

http://www.l·l.cat/corrector.htm

● ChangeTracker. Corrector d’interlletratge i particions en textos traduïts:

http://www.change-tracker.com/

● Signes i tècnica de correcció tipogràfica:

http://www.marcelobraz.com.ar/pdfs/Correcciones.pdf

● Tipografia per a dislèxics:

http://www.readregular.com/english/typography.html

● Reconeixedors de tipografies:

MyfontsWhatsTheFont: http://new.myfonts.com/WhatTheFont/

Whatfont: http://chengyinliu.com/whatfont.html

Identifont (identificador de Tipus):