Falses errades tipogràfiques, 3: Ossama Bin Laden

És paradoxal que dos personatges públics els noms dels quals només es distingeixen (en la transliteració a l'anglès) per una lletra hagin esdevingut tan antagònics.
Tanmateix, aquest petit tret diferencial ha donat lloc a confusions, manipulacions i també a jocs gràfics (en aquest cas, meu).
És fàcil destriar la falsa errada tipogràfica de la veritable, ¿oi? Una pista: eszet. Una altra: El País no té correctors.

Silvia Senz

Falses errades tipogràfiques, 2

En el número 5 de la molt recomanable Páginas de Guarda, José Antonio Millán dedicava un article a la tipografia figurativa popular i comercial, on aplegava part de la seva magnífica compilació Abecedario Industrial y del Comercio.
Les tipografies figuratives són un subgrup dels tipus decoratius o de fantasia on, tant o més que amb les possibilitats expressives dels contrastos tipogràfics (de gruix, cos, color, amplada, brillantor, estil...), es juga amb la capacitat evocadora de l'anatomia de la lletra (estructura i trets dels caràcters) per tal de sintetitzar visualment el missatge que es vol transmetre i alhora captar l'atenció del lector. 

El seu potencial com a símbol icònic i mitjà per a la comunicació persuasiva ha fet que siguin especialment emprades en el món de la indústria i el comerç, per a la creació de logotips i rètols empresarials. 
Si fa no fa, aquest és el cas de la falsa errada tipogràfica d'avui (falsa entre d'altres coses perquè, amb l'actual sistema de composició, ja no es pot cometre). És fàcil deduir la raó de la tria de les lletres invertides, oi?

Silvia Senz 

Falses errades tipogràfiques, 1

Habitualment, per defecte professional i per raons docents, col·lecciono errades i errors de text (tipogràfics i lingüístics) publicats en llibres. 
De tant en tant, però, ensopego amb obres d'editors i dissenyadors amb prou ofici i cura no només per aconseguir evitar les errades, sinó per domesticar-les i fer-les servir per a un dels principals objectius de la tipografia: potenciar l'eficàcia comunicativa d'un text. 
Aquest és el cas de la troballa que avui us ofereixo: el títol del llibre (trobat pel nostrat bookcrossing que consisteix a arreplegar volums d'una pila deixada al carrer) que recull l'exposició d'objectes impossibles ideats per Jacques Carelman. Si us fixeu en el títol i pareu compte en el que diu, podreu comprovar com juga amb la visibilitat de l'error per convertir-la en virtut. Ho veieu? 

Silvia Senz