La
cadena disseny
gràfic-preparació tipogràfica de l'original-maquetació-composició
i compaginació-correcció tipogràfica és un seguit de tasques desenvolupades per diversos professionals de perfil molt específic, que resulta fonalmental en l’aplicació de
criteris de qualitat gràfica i formal al procés editorial. S’inscriu en la fase de preimpressió, que aplega el conjunt de processos de
transformació (i optimització en una política editorial de qualitat) als quals s'ha de sotmetre un original
de text (text en brut, tal com el lliura l'autor) i també un
original d'il·lustració en el cas d'obres il·lustrades, per tal de
donar-li una forma tipogràfica (és a dir, una forma virtual de
publicació) adequada a l'estil de l'editorial/organisme que el
publicarà, a l'ús que se'n farà i al lector al qual l'obra
s'adreça.
•
Disseny
gràfic editorial: projecte gràfic d'una publicació, on, tenint
en compte el tipus de publicació (impresa, digital, comercial, no
comercial...) que una obra esdevindrà, la seva funció
(d'informació, de referència i consulta, de divulgació, normativa,
didàctica, de lleure...), el tema, gènere i registre, el canal de
difusió, i les característiques del lector al qual s'adreça, es
determinen la forma gràfica i la disposició en la pàgina dels
elements de text i d'imatge que la conformaran, a fi i efecte de
–
potenciar-ne
el valor comunicatiu,
–
d'afavorir-ne
la manejabilitat
–
i
d'optimitzar-ne la llegibilitat i l'estètica.
•
Marcatge
de l'original, o preparació tipogràfica de
l'original: és el procés
immediatament posterior a l'edició de textos i al disseny gràfic
editorial i la maquetació, i anterior a la composició i
compaginació d'una publicació, que consisteix a adaptar l'original
d'una obra a l'estructura i forma gràfica establerta pel disseny,
transferint-hi al paper o al document digital modificacions,
senyalitzacions o codis que indiquen:
– la
disposició dels elements de text i il·lustració,
– l’aplicació
de blancs (línies en blanc, sagnies, espais especials...)
– i
l’aplicació d'estils de paràgraf i de caràcter preestablerts.
Aquesta
tasca té la finalitat d'ajudar el tipògraf a identificar fàcilment
els textos que s'hauran de compondre en un lloc i amb un estil
específics, i a localitzar el lloc del text on s'han de disposar les
il·lustracions (anomenades figures
en terminologia d'arts
gràfiques i edició).
El
marcatge de l'original requereix bons coneixements d'ortotipografia i
de tipografia, i quan es fa en la còpia en paper de
l'original d'una obra o text, es realitza fent servir:
– els
signes de correcció tipogràfica,
– i
les abreviacions que en tipografia indiquen mesures tipogràfiques,
tipus i variants de lletra i tipus d'espais.
En
el món editorial, la feina de preparació de l'original (és
a dir, del text encara no compost ni compaginat) correspon a
l'editor de textos (o de taula) i, de vegades, al corrector d'estil (o
corrector de l'original) si és de confiança de l'editor i té una bona preparació tipogràfica.
•
Maquetació
(o diagramació): reproducció ─avui─ virtual del
projecte gràfic d'una obra o publicació, on quedaran definits el
format, les pàgines mestres (models de pàgina que es van repetint
al llarg de la publicació), i els estils tipogràfics de cada tipus
de text.
La
tasca de maquetació la pot dur a terme tant el dissenyador gràfic
editorial com un especialista en preimpressió (tipògraf,
maquetista o tècnic en autoedició), emprant programes
d'autoedició (InDesign, QuarXPress, Scribus, PageMaker...) per
confegir la maqueta.
•
Composició
i compaginació: Un cop creada la maqueta, es compon i es
compagina la publicació, és a dir: – s'aboquen
en la maqueta digital els textos al lloc que els pertoca,
aplicant-los l'estil tipogràfic que els correspon segons el que
estableixi el disseny predefinit i el que s’ha senyalat en
l’original;
– es
fan les reserves per a les il·lustracions, seguint un ordre que
respon a una estructura dels continguts prefixada, més o menys
complexa depenent del tipus de publicació i del tipus d'obra;
– es
fan els ajustos necessaris per evitar errors de composició i
compaginació i per quadrar el nombre de pàgines final.
La
tasca de composició i compaginació la realitza un especialista en
preimpressió (tipògraf, maquetista o tècnic en autoedició),
emprant programes de composició (InDesign, QuarXPress,
Scribus, PageMaker...).
És
durant aquest procés que es du a terme la tasca de correcció
tipogràfica de proves, que
realitza un corrector especialitzat per reblar les fases prèvies de
correcció del text i per esmenar els nous errors que apareixen quan
el text es compon i compagina en la maqueta.
Les
esmenes marcades pel corrector tipogràfic en les proves les sol
introduir el maquetista en el document digital de l'obra composta.
El
procés de transformació formal d'una obra (concretament, del text
d'una obra) en una publicació virtual (encara no impresa) es
desenvolupa i concreta de manera diferent segons l'originalitat i
complexitat de l'obra o de l’edició. Així doncs, el procés
disseny-marcatge-diagramació-composició-compaginació
varia:
– si
l’obra du o no il·lustració;
– si
l’obra és senzilla o complexa pel que fa als tipus de text que
incorpora;
– si
enceta o no una col·lecció o un disseny;
– si
forma o no part d’una coedició:
– si serà impresa o en format digital.
Vegem-ne
alguns exemples:
1.
En obres de nova planta (on no hi ha un disseny previ)
existeixen tres procediments:
1) Si l'obra és complexa o duu
il·lustració, el dissenyador gràfic editorial
realitzarà, com ja hem vist, un projecte gràfic acurat.
Aquest projecte gràfic inclourà:
a)
En el cas d'obres il·lustrades, un esbós a mà i
sovint a escala de cada doble pàgina, on es detallen
les mides de la publicació i dels seus components textual i
espacial, la plantilla o retícula que servirà de base per a la
composició de les pàgines, i la distribució i disposició de
textos i il·lustracions en cada pàgina, indicant alhora les pautes
de composició tipogràfica per a cada tipus de text dins d'una obra
(text general, jerarquia de títols, notes, quadres, textos en
paràgraf a part, etc.).
b)
El dissenyador també pot incloure en aquests casos una maqueta
virtual de l'obra, amb les pàgines mestres ja fetes i
sovint emplenades amb text fals i les especificacions de
format i estil necessàries, deixant aleshores per al maquetista
les feines de composició tipogràfica i compaginació del text real,
de tractament i muntatge de les imatges, de introducció de les
correccions tipogràfiques, i de preparació del document per a
impremta.
2) Si
la obra és complexa però no duu il·lustracions, el
dissenyador pot facilitar una pauta gràfica, on determinarà
per escrit totes les especificacions referents a tipus de lletra,
mesures, disposició i composició de les diferents classes de text
(text principal, folis numèrics, folis explicatius, firmes, notes,
postil·les, índex, sumaris, bibliografies, cronologies, lemes,
dedicatòria, quadres, citacions, peus de figura, colofó...),
dels grafismes i dels espais (blancs). Si el dissenyador no fa ell
mateix la maqueta amb les principals especificacions, la pauta
gràfica pot arribar a incloure les següents indicacions:
– mesures
de la caixa de text i alçada de la caixa en línies;
– alçada
de la línia d'inici de capítol;
– mesura,
tipus i disposició de les caplletres;
– mesures
de les caixes dels elements extratextuals (notes, intercalats, lemes,
text de quadres, índex, folis, folis explicatius, sumaris,
bibliografies, cronologies, lemes, peus de figura...);
– mesures
dels marges;
– mesures
de les columnes i corondells en composició modular;
– tipus de lletra (estil i família) de
cada element textual (text principal) i extratextual;
– cos/interlínia
del tipus de lletra seleccionat per a cada element textual i
extratextual;
– disposició
i mesures de sagnats i de línies blanques aplicats als diversos
textos;
– mesures
i disposició dels blancs de cortesia,
– les classes (variants) de lletra
(cursiva, rodona, negreta, versaleta, falsa versaleta ...) amb què
s'han de compondre certs elements textuals (sigles, títols i
subtítols) i extratextuals;
– tipus de xifres emprats (en quadres,
en el text general, en títols, en folis numèrics ...);
– tipus
de foliació si hi ha més d'una (en xifres romanes el plec de
principis i en aràbigues la resta);
– tipus
de paràgraf de cada element textual i extratextual;
– alineacions;
– composició
de cada tipus d'intercalat (documents, poesies o cites textuals en
paràgraf a part);
– disposició
en la pàgina o en l'obra dels elements extratextuals;
– signes
que estableixen la jerarquia tipogràfica d'apartats i subapartats;
– indicacions
dels elements que han d’anar alineats i dels blancs que cal aplicar
per fer les alineacions;
– tipus
i mesures de filets;
– tipus
i mesures d'ornaments;
– tipus
de trames;
– colors;
– instruccions
per al tractament de l'espaiat;
– ús
de lligadures;
– ordre
i compaginació de les parts de la publicació.
En
tots dos casos, la preparació tipogràfica de l'original,
a més de la correcció ortotipogràfica que haurà fet el
corrector d'estil, s'haurà de fer sempre en la còpia en paper de
l'original i exigirà dur a terme les següent tasques:
– Assenyalar
el lloc on es col·locaran les il·lustracions fent servir una marca
convencional que no pugui ser confosa amb el text de l'obra o amb una
correcció. La identificació estarà en correlació amb la numeració
que se'ls hagi adjudicat a cada un dels originals d'il·lustració.
Per
estalviar aquesta tasca de preparació, l'editor pot donar prèviament
instruccions a l'autor o el traductor, per tal que presentin el seu
original numerant les il·lustracions i els corresponents elements de
text (retolats i peus) i identificat en l'original el lloc on s'han
d'ubicar.
– Marcar
en quina pàgina (senar o parell) ha de començar cada part principal
de l'obra.
– Marcar
on han d'anar pàgines en blanc (de cortesia).
– Per
tal que el maquetista pugui aplicar-los l'estil que els correspon,
diferenciar els tipus de text diferents del general (capitulars,
fórmules, textos encolumnats, índex, lemes, dedicatòria, firmes,
postil·les, citacions, sumaris, títols, cronologies, quadres, peus
de figura, retolats de figura, tipus de intercalats, colofó...) amb
un rètol, color o marca determinats que no puguin ser confosos amb
text de l'obra o amb una correcció.
– Si
hi ha citacions i s'ha decidit modificar la seva disposició (per
exemple, si s'ha decidit passar de text seguit a paràgraf a part, o
a l'inversa), marcar la nova disposició i adequar la puntuació de
les citacions.
– Si
el disseny ha establert que es fan servir diferents tipus de xifres
(des del punt de vista tipogràfic: capitals, elzevirianes...),
marcar en l’original quines pertoquen en cada ocasió.
– Marcar
les alineacions.
– Marcar
les línies en blanc.
– Marcar
els espaiats (espais fi o de pèl fixes, sagnies, espaiat de
separació entre filets o requadres i text...).
– Marcar
els gruixos i llargades dels filets.
– En
els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les
poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la
llargada de les línies sigui harmònica.
– Identificar
els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si
cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon.
– En
aquells paràgrafs que s'hagin compondre en bandera (llevat de les
poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la
longitud de les línies sigui harmònica.
