PROPIETAT INTEL·LECTUAL

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris correcció tipogràfica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris correcció tipogràfica. Mostrar tots els missatges

23 de jul. 2021

Com es feien els llibres fins al segle XIX (i com es creaven les fonts fins a principis del XX)

De la creació dels tipus movibles de plom, a la impressió de galerades amb la impremta manual, en 3 fases. (Font: Museum Plantin Moretus, Anvers).


FASE 1️⃣:
▶️ Gravat del punxó (signe en negatiu).



▶️ Estampació de la matriu (signe en positiu).

 

▶️ Fundició en plom del tipus movible (signe en negatiu).



Això es feia tipus per tipus, fins a crear tot el contingut d'una família de lletra d'un determinat sistema d'escriptura; és a dir, totes les pòlisses («fonts»), amb tots els signes i blancs corresponents a cada variant i cos de lletra!

FASE 2️⃣:
▶️ Composició de línies amb els tipus movibles i el componedor.



▶️
Relligat de la caixa de composició dins de la galera.



▶️ Fixació de la galera, ajustant caixa i marges.



I això es repetia per al text de cada pàgina!


FASE 3️⃣:
▶️ Finalment, entintat i impressió.

 

Això es feia primer un sol cop per pàgina per treure'n una prova. Un cop corregides les proves (galerades), es repetia el mateix procediment tants cops per pàgina com exemplars se'n fessin.

Pel que fa a les il·lustracions, les matrius també es gravaven a mà, en negatiu. Però això ja és una altra història de la impremta manual i artesanal...


8 de set. 2014

Diferenciació tipogràfica de signes semblants


Anell, grau i lletra o voladeta: 

° Anell o kroužek: signe diacrític superposat en la llengua txeca; en les llengües escandinaves no es considera com a signe diacrític, sinó que forma part del caràcter; s’utilitza també per al símbol de l’àngstrom (Å).

° Grau: s’utilitza en física i matemàtiques per expressar graus, tant de circumferència com de temperatura. En el cas de les temperatures, precedeix les lletres C i F, quan es tracta de graus Celsio (o Celsius) o Fahrenheit, respectivament: ℃ ℉; però no quan es tracta de Kelvin: en aquest cas s’empra la K sola: 273,15 K. 

º O minúscula voladeta 


Apòstrof, accent agut i prima:


Mostra Unicode (decimal) HTML Descripció
U+2019 (8217) ’ Apòstrof rodó o tipogràfic i cometa de tancament simple anglesa
' U+0027 (39) ' Apòstrof recte i cometa simple recta
U+2032 (8242) ′ Prima (símbol de la unitat del minut d’arc)
´ U+00B4 (180) ´ Accent agut


Doble prima, accent agut doble i cometes dobles (rectes i angleses): 

Doble prima: símbol de la unitat de segon d’arc. 

˝ Accent agut doble: és un signe diacrític que en hongarès pot indicar durada (indica les variants llargues ő i ű de les vocals ö i ü), en algunes llengües eslaves tonalitat (augment del to). 

" Cometes dobles rectes 

Cometes dobles angleses de tancament 


Guionet (guión) i subvarietats en composició tipogràfica (guionet tou [guión de partición] i guionet dur intrencable [guión de composición léxica]; guió (raya), menys (menos) i guió curt (semiraya): 

- Guionet tou (Unicode U+2010) i guionet dur (intrencable; Unicode U+2011). La millor explicació, la va donar en Josep M. Pujol. 

Guió o ratlla (Unicode U+2014): és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra o família (té l’amplada de la caixa de la m de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català, la ratlla té usos molt variats: serveix especialment per tancar frases incidentals, a manera de parèntesi; per construir diàlegs i per organitzar llistes. També s’empra en els textos encolumnats per substituir alguna dada que no convé repetir en diverses línies consecutives. 

­– Guió curt o semiratlla (Unicode U+2013) : és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra (té l’amplada de la caixa de la n de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català s’usa en ocasions com a reemplaçament de la ratlla en mesures de paràgraf curtes o quan la ratlla del tipus que s’empra és massa ampla. És freqüent que, per tenir una grandària intermèdia entre el guionet i el guió, es confongui amb el menys, però es tracta de signes diferents.

 

Menys (Unicode U+2212): és un signe matemàtic d’amplada fixa (no depèn del disseny del tipus) i escalable (augmenta o disminueix proporcionalment al cos). Un menys té la mateixa amplada en el mateix cos de diferents famílies. La seva posició en l’ull és una mica superior a la del guió curt. 
La seva mida equival a l’igual (=), el més (+) i al més menys (±), entre d’altres signes amb els quals se sol alinear. 


Lletra ics minúscula, i signe per, de multiplicació o aspa: 

x Ics minúscula

× Per (Unicode U+00D7): signe matemàtic.

15 de juny 2014

Quins errors tipogràfics cal corregir, tant si com no, en proves?

Un petit recordatori d'errors estrictament tipogràfics (composició i paginació) que sempre cal corregir en proves tipogràfiques en paper, en tota mena de publicacions i qualitats d'edició.



• Repeticions en línies succesives, i en el mateix lloc de la línia:
– d’una paraula d'almenys dues lletres;
– de 3 o més caràcters idèntics.



• Pàgines incorrectes:

1. Pàgina curta, o de birlí: última pàgina del capítol si és curta. En caixes de text més altes que amples, per ser correcta, ha de tenir almenys cinc línies.

2. Pàgina llarga: és incorrecta la pàgina el text de la qual sobrepassa la caixa de composició, llevat que es tracti de quadres de text apaïsats (i d’il·lustracions a sang o a mitja sang; és a dir, que depassin la caixa de composició i omplin part dels marges o tota la pàgina).


Col·locació errònia del foli numèric:

1. Si el foli va al peu de la pàgina, no hi ha d'anar en els següents casos:
– en les pàgines de cortesia,
– en la portadella,
– en la contraportada,
– en la portada,
– en la pàgina de drets,
– en  la dedicatòria,
– en la pàgina del lema,
– en  les pàgines ocupades per un quadre o una il·lustració que desborda la caixa de composició,
– en les portadelles internes,
– en les pàgines completament en blanc que precedeixen l’inici de capítol o part similar amb inici propi.

2. Si el foli va a dalt (marge superior o en el foli literari), tampoc ha d'anar:
– en les pàgines d’inici de capítol;
– en parts similars amb arrencada pròpia.

En aquests casos, és convenient, si es pot, desplaçar-lo al peu.

3. El foli numèric mai pot anar en el marge interior, excepte quan forma part del foli literari d’obres lexicogràfiques o enciclopèdiques. 


• Línies incorrectes:

1. Línia lladre: en paràgraf ordinari (justificat per esquerra i dreta i amb sagnia a la 1a línia), es diuen lladres a les següents línies curtes (curta = que no omple tota la mesura d’amplària del paràgraf on va):
– en mesures de paràgraf curtes (menys de 20 cíceros del sistema Didot), la que ocupa menys espai que la sagnia que li correspon, que equivaldria a cinc lletres + la puntuació;
– en mesures més llargues (a partir de 20 cíceros del sistema Didot), la que ocupa menys espai que la sagnia que li correspon, que equivaldria a set lletres + la puntuació.


2. Falsa línia plena: en paràgraf ordinari, s'anomena així la línia que sembla plena, però que en realitat no completa l’amplada del paràgraf per menys espai que el que correspon a la sagnia del paràgraf.




3. Línia vídua: línia curta de final de paràgraf que queda a principi de pàgina o columna. És acceptable si omple l’amplada de la caixa de composició.

Per corregir-la, es poden fer recorreguts.



4. Línia òrfena: primera línia de paràgraf, incorrecta quan queda sola a final de pàgina o columna. Alguns llibres d’estil editorials l’admeten.

Per corregir-la es poden marcar recorreguts.



• Espais incorrectes:

1. Línies obertes o atapeïdes. L’ús insuficient o excessiu de l’espai entre paraules es veu a simple vista:




2. Dobles o triples espais: errada per pulsació de dos espais en lloc d’un, no corregida en l’original.

3. Riu, carrer o carreró: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de tal manera que la seva alineació línia després línia formen un carrer o carreró evident a simple vista.



4. Corral: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de manera que formen un cercle, òval o arc evident a simple vista.

5. Escala: quan els espais d’un paràgraf coincideixen de manera que formen una línia en blanc en serreta, evident a simple vista.


Silvia Senz







28 d’abr. 2014

Curs de correcció tipogràfica (llibre imprès i digital; castellà i català)


Barcelona 6-21 maig [18h]. Correcció tipogràfica (llibre imprès i digital) 

€120.00

Organitza: El Taller Editorial (Formació) 

Contacte: El Taller Editorial <info@eltallered.com>


Del 6 al 21 de maig de 2014, dimarts i dimecres de 18h a 21h.

Llengües de correcció i impartició: castellà i català (amb pràctiques també en modalitat valenciana).

Perfil recomanable de l'alumnat: titulats en Arts Gràfiques (Preimpressió), Disseny Gràfic, Filologia (catalana o hispànica), Traducció i Interpretació, Humanitats, Ciències de la Comunicació, Edició, i treballadors del sector editorial o gràfic.

CONTINGUT:
  1. DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DE LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA
    • Què és i què no és
    • Qui l'aplica: perfil històric i actual del corrector tipogràfic
    • Quan s'aplica: la correcció tipogràfica en el procés editorial
    • Què es corregeix i què no
  2. NORMATIVA ESPECÍFICA: TIPOGRAFIA I ORTOTIPOGRAFIA BÀSIQUES
    • Tipografia
    • Ortotipografia
  3. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA I RECURSOS PER A LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA EN CATALÀ I CASTELLÀ
  4. PROCÉS, MÈTODE, TÈCNIQUES I RECURSOS
    • La correcció tipogràfica en paper
    • La (indesitjable) correcció tipogràfica en pantalla
    • La correcció tipogràfica d’ebooks: del corrector al tipògraf
  5. TALLER PRÀCTIC 
Duració: 18 hores.

Lloc: Carrer d'Aragó, 9, 5è pis. A les aules de l'AGTC.

Calen ordinador i/o dispositiu de lectura d'ebooks per a les darreres sessions. Si no en disposeu, ens podeu avisar i us ajudarem a buscar-ne.

Preu: 120 €.

Descomptes disponibles: a partir de dos treballadors de la mateixa empresa. Consulteu a: <info@eltallered.com>.

Mínim d'alumnes: 7 (en cas d'anul·lació es retornarà el 100 % de la matrícula)