PROPIETAT INTEL·LECTUAL

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història de l'edició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història de l'edició. Mostrar tots els missatges

23 de jul. 2021

Com es feien els llibres fins al segle XIX (i com es creaven les fonts fins a principis del XX)

De la creació dels tipus movibles de plom, a la impressió de galerades amb la impremta manual, en 3 fases. (Font: Museum Plantin Moretus, Anvers).


FASE 1️⃣:
▶️ Gravat del punxó (signe en negatiu).



▶️ Estampació de la matriu (signe en positiu).

 

▶️ Fundició en plom del tipus movible (signe en negatiu).



Això es feia tipus per tipus, fins a crear tot el contingut d'una família de lletra d'un determinat sistema d'escriptura; és a dir, totes les pòlisses («fonts»), amb tots els signes i blancs corresponents a cada variant i cos de lletra!

FASE 2️⃣:
▶️ Composició de línies amb els tipus movibles i el componedor.



▶️
Relligat de la caixa de composició dins de la galera.



▶️ Fixació de la galera, ajustant caixa i marges.



I això es repetia per al text de cada pàgina!


FASE 3️⃣:
▶️ Finalment, entintat i impressió.

 

Això es feia primer un sol cop per pàgina per treure'n una prova. Un cop corregides les proves (galerades), es repetia el mateix procediment tants cops per pàgina com exemplars se'n fessin.

Pel que fa a les il·lustracions, les matrius també es gravaven a mà, en negatiu. Però això ja és una altra història de la impremta manual i artesanal...


1 de març 2011

Petita història dels signes de correcció tipogràfica (no ortotipogràfica!)

Tot i que jo me'n oblido massa sovint, val la pena ullar de tant en tant els articles publicats als Cahiers GUTenbergla publicació oficial del Groupe francophone des utilisateurs de TeX (association GUTenberg). Ara que ja són tots disponibles en pdf, he aprofitat per remenar-ne una mica l'índex i he trobat aquesta petita perla sobre la història dels signes de correcció tipogràfica ―sovint mal anomenada "correcció ortotipogràfica" pels qui no saben gaire res del seu ofici―, que mostra com és d'antiga la pràctica de la correcció de textos, quins beneficis té fer servir signes normalitzats en un context industrial i de quins factors depèn la vitalitat d'un signe:

Jacques André: Petite histoire des signes de corrections typographique, Cahiers GUTenberg, núm. 31 (1998), pp. 45-59.
<http://cahiers.gutenberg.eu.org/cg-bin/article/CG_1998___31_45_0.pdf>.





Silvia Senz