L'editor que consulta els seus lectors

Una de les més grans mancances de l'edició de llibres és l'atenció al client (és a dir, al lector), sense la qual cap política editorial assolirà l'objectiu d'oferir un producte que satisfaci les expectatives del lector (per les quals paga sovint un bon preu) i el fidelitzi. 
De tant en tant, però, trobem iniciatives en aquest sentit d'editors que han entès que, en un país que llegeix poc, és més fàcil no perdre lectors per una mala qualitat i un mal servei, que no pas guanyar-los. Aquest és el cas, per exemple, de l'editorial navarresa Txalaparta, que dedica els colofons dels seus llibres a demanar-ne el parer al lector. Esperem que, quan el rebi, també hi pari atenció!

De qui parlem quan parlem del «redactor editorial»?

En el món editorial, entorn professional de terminologia polisèmica com n'hi ha pocs, la figura del redactor té diverses encarnacions:

1. L'escriptor professional (o negre editorial quan no signa la seva obra) que escriu una obra per encàrrec, seguint les indicacions i documentació del projecte predefinit per l'editorial.

2. L'editor de textos, que pel que fa a les tasques de redacció, es dedica a:

– elaborar el llibre d'estil intern;

– redactar diversos textos de l'obra que l'autor no ha inclòs en el seu original;

– fer tasques de preparació del text, que consisteixen a adequar-lo a paràmetres normalitzats de redacció i composició (p. ex., normes de divisió i subdivisió de parts d'un escrit; orientació del text en els lloms dels llibres; directrius sobre el contingut, organització i presentació dels índexs i dels textos preliminars d'un llibre...);

– adaptar l’original (quant a contingut, estructura organitzativa, nivell de llenguatge, registre, to...) a una línia o projecte editorials i a un perfil de lector determinats;

– realitzar millores en el text en un nivell profund, que afecta a la seva estructura organitzativa i a la selecció d'idees;

– preparar l’obra original per a les característiques estructurals d'un determinat disseny editorial.

3. El redactor publicitari, que depèn del departament de màrqueting i s'encarrega de la redacció de textos promocionals, entre d’altres la sobrecoberta, la coberta, la faixa i les solapes.

4. El redactor web, que crea i edita els continguts del web de l'editorial.

Tipografia per a editors i correctors: què cal saber i on trobar-lo

S’entén per tipografia o art tipogràfic el conjunt de regles més o menys estables i generalitzades de composició i disposició tipogràfiques dels elements d’un text (escriptura tipogràfica o re-codificació tipogràfica de l’escrit), afaiçonades durant segles de pràctica en les impremtes i les editorials, sobre els fonaments d'un seguit de criteris estilístics i funcionals que entenen l’ús de la tipografia i de l’espai com el mitjà per obtenir un producte gràfic que sigui:

– estèticament coherent,
– semiòticament consistent (adequat a l’acte de comunicació diferida que és tota obra publicada),
– llegible,
– gràficament proporcionat i harmònic,
– fàcilment identificable, comprensible i manejable.

Per comprendre millor en què consisteixen aquests principis, en caracteritzarem els principals:

• Estètica i proporcionalitat tipogràfica: efecte visual d’equilibri i bellesa que s’obté de l’ús proporcionat, estilísticament coherent i harmònic dels elements gràfics (icònics), tipogràfics i espacials (blancs) en la composició i disposició combinada de tots plegats en una pàgina.
L’aplicació de principis de proporcionalitat permet obtenir un treball tipogràfic llegible i ben bastit, on tots els elements de la pàgina i l’obra siguin fàcilment identificables.

• Llegibilitat i funcionalitat tipogràfica: capacitat dels elements icònics, tipogràfics i espacials, en funció dels seus trets morfològics, de les diferents maneres de combinar-los i de les diferents maneres de disposar-los en la pàgina:

1) De conferir llegibilitat al text, és a dir, de:

– guiar la vista en el procés de lectura;
– afavorir el discerniment del text;
– reduir l’esforç perceptiu i cognitiu que realitza el lector.

Exemple del valor emfàtic, diacrític i organitzatiu del cos i de les variants de lletra, i de com modifiquen l'ordre lineal de lectura. (Font: http://tiposformales.wordpress.com/category/formacion/b-expresividad-tipografica/)

2) De reforçar el codi escrit per mitjà de l’addició d’un seguit de valors (díctics, demarcatius, emfàtics, estructurals, diacrítics...) convencionalment assignats als elements tipogràfics i espacials, que permeten:

– visualitzar fàcilment l’estructura d’una obra,
– distingir ràpidament pel seu aspecte gràfic els diversos components significatius del text (citacions, tipologies de notes i d’índex, intercalats, peus, paràgrafs, remissions...) i les seves interdependències,
– navegar-hi sense entrebancs.

Les condicions de llegibilitat no només depenen de l’ús tipogràfic, sinó també de diversos factors:

1) De la manera com llegim.
2) Dels trets dels tipus.
3) De diverses característiques del lector:

– la seva capacitat visual;
– la seva capacitat cognitiva;
– del seu coneixement i capacitat de discerniment dels signes i convencions gràfiques del codi escrit (el que es coneix com a entrenament lector), que al seu torn té relació amb:
a) el seu nivell d’alfabetització,
b) el seu hàbit de lectura en una llengua determinada.

4) Dels suports de lectura i dels materials que s'utilitzin. Per a una llegibilitat òptima:

– cal emprar classes i formats de paper, i formes d’enquadernació que s’adaptin a l’ús de l’imprès, a la situació de lectura que li és pròpia i a la vida (perdurabilitat) que se li pretén donar;
– cal emprar qualitats de tinta i paper adequats a la tipografia utilitzada i que permetin impressions òptimes (és a dir, més llegibles);
– en llibre electrònic, han d’emprar-se suports i tintes electròniques, i opcions de calibratge i modificació de la lletra que afavoreixin la llegibilitat, s’adiguin a les necessitats de cada usuari i redueixin el cansament visual.


2. Qüestions de tipografia que afecten al text

• Tipologia:
– Els tipus de lletra: anatomia del tipus i varietats (estils, famílies i sèries o classes).
– Anatomia i varietats d’altres tipus de grafismes (signes especials, xifres, filets, trames i ornaments).
– Factors de llegibilitat.
– Principis d’estètica tipogràfica.


• Tipometria:
– Sistemes de mesura tipogràfica.
– Formats de paper.
– Mesures dels filets i altres grafismes ornamentals.


• Composició i disposició tipogràfiques:
– Diàcrisi tipogràfica en l’ús dels grafismes, els contragrafismes i el color.
– Principis de proporcionalitat tipogràfica aplicats a:
a) els cossos i la interlínia dels elements textuals i extra-textuals segons jerarquia interna, format, llegibilitat de la lletra i tipus de lector;
b) els blancs en relació amb els textos on s’apliquen.
– Cos i interlínia: aplicació en cada element textual i extra-textual d’una obra.
– Càlcul de les mides de la caixa del text i els marges.
– Càlcul de les mesures de les columnes.
– Aplicació i mesures d’altres blancs, a més dels marges: sagnies, línies en blanc, corondells....
– Els tipus de paràgraf i la seva aplicació segons tipus d’obra, llegibilitat del paràgraf i tipus d’element textual i extra-textual.
– Distribució dels elements d’una obra en la pàgina.
– Grafia, composició i disposició dels lemes.
– Grafia, composició i disposició dels sumaris.
– Grafia, composició i disposició dels poemes.
– Grafia, composició i disposició dels quadres.
– Grafia, composició i disposició dels diversos tipus de títols.
– Grafia, composició i disposició de retolats i peus de figura.
– Grafia, composició i disposició dels diversos tipus de notes.
– Grafia, composició i disposició dels diversos tipus d’índexs.
– Grafia, composició i disposició de les citacions intercalades.
– Grafia, composició i disposició de les obres teatrals.
– Composició i disposició de les bibliografies.
– Grafia, composició i disposició de les cronologies.
– Grafia, composició i disposició de les firmes.
– Aplicació, composició i disposició dels folis literaris o explicatius.
– Aplicació, composició i disposició dels folis numèrics.

• Compaginació:
– Càlcul de les pàgines d’una obra.
– Ordre dels elements d’una obra en la compaginació.



3. Tipografia per a la correcció: bibliografia bàsica i localització de les matèries

Martínez de Sousa, J. (1994): Manual de edición y autoedición, Madrid: Pirámide.

Mestres, J. M., J. Costa, M. Oliva i R. Fité (2009): Manual d’estil: la redacció i edició de textos (llibre + CD), 4a ed., Barcelona: Eumo Editorial/Universitat de Barcelona/Associació de Mestres Rosa Sensat/Universitat Pompeu Fabra.

Pujol, J. M., i J. Solà (2001): Ortotipografia: manual de l’autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, 2a ed., Barcelona: Columna.

1. Grafismes
1.1. La lletra: tipologia (anatomia de la lletra, classificacions tipològiques, parts del tipus i nomenclatures, caplletres i variants de lletra): Mestres et alii, pp. 52-55, 95-98, 99-116. Solà i Pujol, 173-202, 334-342, 344-346.

1.2. La lletra: tipometria: Mestres et alii, pp. 98-99. Solà i Pujol, pp. 332-333, 337 i 341.

1.3. Aspectes tipogràfics dels signes i les xifres: Mestres et alii, pp. 169-172, 204-245, 254-254, 262-275, 466-474; pdf del quadre«Abreviacions».

1.4. La pàgina: composició, parts principals i pàgines incorrectes: Mestres et alii, pp. 45-50. Solà i Pujol, pp. 390-391; Martínez de Sousa (1994), pp. 227-234 (pàgines incorrectes).

1.5. Les línies (ratlles) de text i les línies incorrectes: Mestres et alii, p. 61, nota 24. Solà i Pujol, pp. 389-390. Martínez de Sousa (1994), pp. 141-142 (totes les línies incorrectes).

1.6. El paràgraf: Mestres et alii, p. 50-52. Solà i Pujol, pp. 348-350.

1.7. Les columnes i els corondells: Mestres et alii, p. 56. Martínez de Sousa (1994), pp. 149-150.



2. Contragrafismes (blancs)

2.1. Els marges: Mestres et alii, pp. 45-50. Martínez de Sousa (1994), pp. 177-178.

2.2. La sagnia (o el sagnat) i el quadratí: Mestres et alii, pp. 55-56. Solà i Pujol, pp. 333-334 i 348-350. Martínez de Sousa (1994), pp. 142-143.

2.3. L’espai (interlletratge, espaiat, espais especials, línia en blanc i corondell) i els espais incorrectes: Mestres et alii, pp. 55-56. Solà i Pujol, pp. 333-334 i 346. Martínez de Sousa (1994), pp. 149-150 i 169-178; 178 (tots els espais incorrectes).

2.4. L’interlineat: Mestres et alii, pp. 56 i 98. Martínez de Sousa (1994), pp. 175-176.


3. Parts del llibre i compaginació

3.1. Parts exteriors del llibre: Mestres et alii, pp. 70-71. Solà i Pujol, p. 376.

3.2. Parts interiors del llibre (organització del llibre i compaginació): Mestres et alii, pp. 31-33, 61-64. Solà i Pujol, pp. 361-376 i 392.




Silvia Senz