PROPIETAT INTEL·LECTUAL

23 de jul. 2021

Com es feien els llibres fins al segle XIX (i com es creaven les fonts fins a mitjans del XX)

De la creació dels tipus movibles de plom, a la impressió de galerades amb la impremta manual, en 3 fases. (Font: Museum Plantin MoretusAnvers).

FASE Tecla del dígit 1: Gravat del punxó (signe en negatiu).

https://youtu.be/ACShxt0n8uI


Estampació de la matriu (signe en positiu). 
https://t.co/G0dPAyxyWy?amp=1


Fundició en plom del tipus movible (signe en negatiu).

https://t.co/pcDRrJoYcN?amp=1


Això es feia per a crear el tipus de plom corresponent a cada signe i cada blanc de cada tipus de lletra, variant i cos de lletra!


FASE Tecla del dígit 2: Composició de línies amb els tipus movibles i el componedor.

https://t.co/J79AVn8fpO?amp=1


Relligat de la caixa de composició dins de la galera.
https://t.co/u8RgrmCxxq?amp=1


Fixació de la galera, ajustant caixa i marges.
https://t.co/IW0WfxWPzY?amp=1


I això es repetia per al text de cada pàgina!


FASE Tecla del dígit 3: Finalmente, entintat i impressió.

https://t.co/ZcY1IHVgi0?amp=1


Aix es feia primer un sol cop per pàgina per treure'n una prova. Un cop corregides les proves (galerades), es repetia el mateix procediment tants cops per pàgina com exemplars se'n fessin.

Pel que fa a les il·lustracions, les matrius també es gravaven a mà, en negatiu. Peró això ja és una altra història de la impremta manual i artesanal...


29 d’abr. 2015

L'editor que consulta els seus lectors

Una de les més grans mancances de l'edició de llibres és l'atenció al client (és a dir, al lector), sense la qual cap política editorial assolirà l'objectiu d'oferir un producte que satisfaci les expectatives del lector (per les quals paga sovint un bon preu) i el fidelitzi. 
De tant en tant, però, trobem iniciatives en aquest sentit d'editors que han entès que, en un país que llegeix poc, és més fàcil no perdre lectors per una mala qualitat i un mal servei, que no pas guanyar-los. Aquest és el cas, per exemple, de l'editorial navarresa Txalaparta, que dedica els colofons dels seus llibres a demanar-ne el parer al lector. Esperem que, quan el rebi, també hi pari atenció!




8 de set. 2014

Diferenciació tipogràfica de signes semblants


Anell, grau i lletra o voladeta: 

° Anell o kroužek: signe diacrític superposat en la llengua txeca; en les llengües escandinaves no es considera com a signe diacrític, sinó que forma part del caràcter; s’utilitza també per al símbol de l’àngstrom (Å).

° Grau: s’utilitza en física i matemàtiques per expressar graus, tant de circumferència com de temperatura. En el cas de les temperatures, precedeix les lletres C i F, quan es tracta de graus Celsio (o Celsius) o Fahrenheit, respectivament: ℃ ℉; però no quan es tracta de Kelvin: en aquest cas s’empra la K sola: 273,15 K. 

º O minúscula voladeta 


Apòstrof, accent agut i prima:


Mostra Unicode (decimal) HTML Descripció
U+2019 (8217) ’ Apòstrof rodó o tipogràfic i cometa de tancament simple anglesa
' U+0027 (39) ' Apòstrof recte i cometa simple recta
U+2032 (8242) ′ Prima (símbol de la unitat del minut d’arc)
´ U+00B4 (180) ´ Accent agut


Doble prima, accent agut doble i cometes dobles (rectes i angleses): 

Doble prima: símbol de la unitat de segon d’arc. 

˝ Accent agut doble: és un signe diacrític que en hongarès pot indicar durada (indica les variants llargues ő i ű de les vocals ö i ü), en algunes llengües eslaves tonalitat (augment del to). 

" Cometes dobles rectes 

Cometes dobles angleses de tancament 


Guionet (guión) i subvarietats en composició tipogràfica (guionet tou [guión de partición] i guionet dur intrencable [guión de composición léxica]; guió (raya), menys (menos) i guió curt (semiraya): 

- Guionet tou (Unicode U+2010) i guionet dur (intrencable; Unicode U+2011). La millor explicació, la va donar en Josep M. Pujol. 

Guió o ratlla (Unicode U+2014): és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra o família (té l’amplada de la caixa de la m de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català, la ratlla té usos molt variats: serveix especialment per tancar frases incidentals, a manera de parèntesi; per construir diàlegs i per organitzar llistes. També s’empra en els textos encolumnats per substituir alguna dada que no convé repetir en diverses línies consecutives. 

­– Guió curt o semiratlla (Unicode U+2013) : és un signe l’amplada del qual depèn del disseny del tipus de lletra (té l’amplada de la caixa de la n de la variant normal), i que, a més, és escalable (augmenta en proporció amb el cos). En català s’usa en ocasions com a reemplaçament de la ratlla en mesures de paràgraf curtes o quan la ratlla del tipus que s’empra és massa ampla. És freqüent que, per tenir una grandària intermèdia entre el guionet i el guió, es confongui amb el menys, però es tracta de signes diferents.

 

Menys (Unicode U+2212): és un signe matemàtic d’amplada fixa (no depèn del disseny del tipus) i escalable (augmenta o disminueix proporcionalment al cos). Un menys té la mateixa amplada en el mateix cos de diferents famílies. La seva posició en l’ull és una mica superior a la del guió curt. 
La seva mida equival a l’igual (=), el més (+) i al més menys (±), entre d’altres signes amb els quals se sol alinear. 


Lletra ics minúscula, i signe per, de multiplicació o aspa: 

x Ics minúscula

× Per (Unicode U+00D7): signe matemàtic.