Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris edició. Mostrar tots els missatges

23 de jul. 2021

Com es feien els llibres fins al segle XIX (i com es creaven les fonts fins a principis del XX)

De la creació dels tipus movibles de plom, a la impressió de galerades amb la impremta manual, en 3 fases. (Font: Museum Plantin Moretus, Anvers).

FASE 1️⃣:
▶️ Gravat del punxó (signe en negatiu).

▶️ Estampació de la matriu (signe en positiu).

▶️ Fundició en plom del tipus movible (signe en negatiu).

Això es feia tipus per tipus, fins a crear tot el contingut d'una família de lletra d'un determinat sistema d'escriptura; és a dir, totes les pòlisses («fonts»), amb tots els signes i blancs corresponents a cada variant i cos de lletra!

FASE 2️⃣:
▶️ Composició de línies amb els tipus movibles i el componedor.

▶️ Relligat de la caixa de composició dins de la galera.

▶️ Fixació de la galera, ajustant caixa i marges.

I això es repetia per al text de cada pàgina!

FASE 3️⃣:
▶️ Finalment, entintat i impressió.

Això es feia primer un sol cop per pàgina per treure'n una prova. Un cop corregides les proves (galerades), es repetia el mateix procediment tants cops per pàgina com exemplars se'n fessin.

Pel que fa a les il·lustracions, les matrius també es gravaven a mà, en negatiu. Però això ja és una altra història de la impremta manual i artesanal...

29 d’abr. 2015

L'editor que consulta els seus lectors

Una de les més grans mancances de l'edició de llibres és l'atenció al client (és a dir, al lector), sense la qual cap política editorial assolirà l'objectiu d'oferir un producte que satisfaci les expectatives del lector (per les quals paga sovint un bon preu) i el fidelitzi.
De tant en tant, però, trobem iniciatives en aquest sentit d'editors que han entès que, en un país que llegeix poc, és més fàcil no perdre lectors per una mala qualitat i un mal servei, que no pas guanyar-los. Aquest és el cas, per exemple, de l'editorial navarresa Txalaparta, que dedica els colofons dels seus llibres a demanar-ne el parer al lector. Esperem que, quan el rebi, també hi pari atenció!

21 de març 2014

De qui parlem quan parlem del «redactor editorial»?

En el món editorial, entorn professional de terminologia polisèmica com n'hi ha pocs, la figura del redactor té diverses encarnacions:

1. L'escriptor professional (o negre editorial quan no signa la seva obra) que escriu una obra per encàrrec, seguint les indicacions i documentació del projecte predefinit per l'editorial.

2. L'editor de textos, que pel que fa a les tasques de redacció, es dedica a:

– elaborar el llibre d'estil intern;

– redactar diversos textos de l'obra que l'autor no ha inclòs en el seu original;

– fer tasques de preparació del text, que consisteixen a adequar-lo a paràmetres normalitzats de redacció i composició (p. ex., normes de divisió i subdivisió de parts d'un escrit; orientació del text en els lloms dels llibres; directrius sobre el contingut, organització i presentació dels índexs i dels textos preliminars d'un llibre...);

– adaptar l’original (quant a contingut, estructura organitzativa, nivell de llenguatge, registre, to...) a una línia o projecte editorials i a un perfil de lector determinats;

– realitzar millores en el text en un nivell profund, que afecta a la seva estructura organitzativa i a la selecció d'idees;

– preparar l’obra original per a les característiques estructurals d'un determinat disseny editorial.

3. El redactor publicitari, que depèn del departament de màrqueting i s'encarrega de la redacció de textos promocionals, entre d’altres la sobrecoberta, la coberta, la faixa i les solapes.

4. El redactor web, que crea i edita els continguts del web de l'editorial.

22 de gen. 2014

Alguns recursos en línia sobre tipografia i bibliologia recomanables

Un recull minimalista:

● Catàleg de signes i símbols (sistema Unicode):

http://unicodinator.com/

http://jrgraphix.net/research/unicode_blocks.phph

http://inamidst.com/stuff/unidata/

http://www.unicode.org/charts/charindex.html

http://es.letrag.com/unicode.php (Permet saber quines de les tipografies que tenim carregades en l'ordinador tenen un disseny propi de cada caràcter i quines no.)

● Mapes en línia de signes i alfabets no llatins, molt complets:

Symbols.com Online Encyclopedia of Western Signs and Ideograms: http://www.symbols.com/index/wordindex-a.html

Michael Everson: The Alphabets of Europe:

http://www.evertype.com/alphabets/index.html

Alfabets d’ahir i d’avui:

http://www.proel.org/index.php?pagina=alfabetos

Unicode test page and transliteration / transcription tables for writing systems (alphabets, abjads, syllabaries) of various languages:

http://www.geonames.de/alphab.html

● Criteris per a la redacció, traducció, edició i correcció de textos de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC: http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/criteris/indexcriteris.htm

● Corrector d'eles geminades per a documents pdf:

http://www.l·l.cat/corrector.htm

● ChangeTracker. Corrector d’interlletratge i particions en textos traduïts:

http://www.change-tracker.com/

● Signes i tècnica de correcció tipogràfica:

http://www.marcelobraz.com.ar/pdfs/Correcciones.pdf

● Tipografia per a dislèxics:

http://www.readregular.com/english/typography.html

● Reconeixedors de tipografies:

MyfontsWhatsTheFont: http://new.myfonts.com/WhatTheFont/

Whatfont: http://chengyinliu.com/whatfont.html

Identifont (identificador de Tipus):