PROPIETAT INTEL·LECTUAL

22 de gen. 2014

Alguns recursos en línia sobre tipografia i bibliologia recomanables


Un recull minimalista: 


Catàleg de signes i símbols (sistema Unicode):





http://es.letrag.com/unicode.php (Permet saber quines de les tipografies que tenim carregades en l'ordinador tenen un disseny propi de cada caràcter i quines no.)


Mapes en línia de signes i alfabets no llatins, molt complets:

Symbols.com Online Encyclopedia of Western Signs and Ideograms: http://www.symbols.com/index/wordindex-a.html

Michael Everson: The Alphabets of Europe:


Alfabets d’ahir i d’avui:


Unicode test page and transliteration / transcription tables for writing systems (alphabets, abjads, syllabaries) of various languages:




Criteris per a la redacció, traducció, edició i correcció de textos de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC: http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/criteris/indexcriteris.htm



Corrector d'eles geminades per a documents pdf:

http://www.l·l.cat/corrector.htm



ChangeTracker. Corrector d’interlletratge i particions en textos traduïts:




Signes i tècnica de correcció tipogràfica:




Tipografia per a dislèxics:




Reconeixedors de tipografies:



Identifont (identificador de Tipus):




Cercadors de tipografies:






Tipografies gratuïtes:









Liberation fonts: tipus de lletra lliures mètricament equivalents:


https://www.redhat.com/promo/fonts/




Catàlegs de tipus en pdf, impressos i en línia:




Typtester, visualització del funcionament en pantalla de fonts digitals:




Ecofont, tipografia ecològica de descàrrega gratuïta:




Tipòmetre de l’OCAL i recomanacions sobre composició de l’ela geminada:





Diccionaris i glossaris de tipografia, arts gràfiques i disseny gràfic:







Webs i portals d’edició gràfica, tipografia, disseny i arts gràfiques:

Preedició.com, portal sobre tipografia i ortotipografia, en català, castellà i anglès:


Web i blog de Jaume Balmes: http://jbalmes.com/

De Editione, blog de tipografia i edició:


Disse.cat, web de disseny gràfic i tipografia


Vigital, quaderns de disseny i arts visuals per a l’era digital (web de Joan M. Mas):


Blog Handcrafted Ebooks: http://velluminous.com/handcraftedebooks/

Blog Hipertype: http://www.hipertype.com/

Blog de Mariana Eguaras:


Blog de Darío Giménez, Un traductor de a pie. Libros, grafismo y otros menesteres

dgimirizaldu.blogspot.com

Portal Typographica: http://typographica.org/

Portal Typophile: http://typophile.com/

Portal Unostiposduros (enllaça també a altres pàgines seleccionades):



La cadena disseny-marcatge-diagramació-composició-compaginació, 2: obres de nova planta simples, i obres de disseny preexistent

[Continuació de «La cadena disseny-marcatge-diagramació-composició-compaginació, 1: obres de nova planta complexes»]

3) Si l'obra de nova planta és senzilla i té poca il·lustració, el ​​dissenyador gràfic realitzarà un projecte gràfic bàsic, que inclourà: 
a) una maqueta virtual de l'obra, amb les pàgines mestres i les especificacions de format i estil de paràgrafs i caràcters necessàries, deixant aleshores per al maquetista les tasques de composició i compaginació, de tractament i muntatge de les imatges, de introducció de les correccions tipogràfiques, i de preparació del document per a impremta.  
b) Bé, si no facilita la maqueta, una pauta gràfica en paper (com en el cas d'obres complexes), on determinarà totes les especificacions de tipus, mesures, disposició i composició dels diferents tipus de text, dels grafismes i dels blancs, per tal de facilitar el control de la seva aplicació en el procés.

En la preparació tipogràfica de l'original, que també s'haurà de fer en la còpia en paper, a més de la correcció ortotipogràfica que hagi fet el corrector, n'hi haurà prou d'aplicar al text les mateixes correccions i marques que s'aplicarien en obres de nova planta més complexes.


El resultat:



2. En obres de coedició (traduccions d'una obra on el disseny no varia respecte de l'original en llengua estrangera), en obres d'una col·lecció amb un disseny predefinit, i també en nous números d'una publicació amb un disseny predefinit, el dissenyador, o sovint en el seu lloc l'editor, només haurà de facilitar als altres operari de la cadena de transformació gràfica:

1) En coedicions, el document de la maqueta virtual de l'obra original, sobre la qual abocarà i ajustarà el text de la versió traduïda.

2) En textos o en obres que pertanyen a una col·lecció o a una publicació predissenyades: 
una pauta gràfica amb les especificacions de composició, disposició i compaginació dels elements textuals nous (és a dir, que no apareguin en obres anteriors amb el mateix disseny); 
el document de la maqueta virtual de la col·lecció, d'on recuperar la resta d'especificacions.

A més de la correcció ortotipogràfica que hagi fet el corrector d'estil, l'operació de marcatge o preparació tipogràfica de l'original pot variar segons els següents casos:

1) Si és una obra de coedició:
– Caldrà indicar a quines pàgines de la publicació original que es tradueix correspon el text de la traducció, per tal que sigui fàcil d'abocar-lo en la pàgina corresponent de la maqueta de la versió traduïda.
Si hi ha alguna il·lustració nova, assenyalar el lloc on s'ha de muntar, amb una marca convencional que no pugui ser confosa amb el text de l'obra o amb una correcció. 
Per estalviar aquestes dues tasques de preparació, l'editor pot donar prèviament instruccions al traductor perquè en faci les indicacions pertinents.
– Diferenciar amb una frase, color o marca distintius —que no puguin confondre's amb una esmena— els tipus de text diferents del general (capitulars, textos en columna, índexs, lemes, dedicatòria, signatures, postil·les, sumaris, títols, cronologies, quadres, peus de figura, retolats de figura, tipus d'intercalats, colofó...).
– Si hi ha cites i s'ha decidit modificar-ne la disposició (per exemple, si s'ha decidit passar-les de text seguit a intercalades, o a l'inrevés), marcar-ne la nova disposició i puntuació de les cites.
– Si hi ha notes
al text general i s'ha decidit traslladar-ne la disposició (per exemple, del peu al final del capítol o del llibre), marcar el lloc on es traslladen i, si cal, numerar-les de nou.
– Si hi ha notes, marcar els signes emprats en la crida i la notació.
Marcar les alineacions.
Marcar les línies en blanc. 
Marcar els espaiats (espais fi o de pèl fixes i sagnies). 
En els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la llargada de les línies sigui harmònica. 
Identificar els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon. 
 
2) Si la preparació de l'original es fa en la còpia en paper, en obres d'una col·lecció predissenyada o en nous títols d'una publicació predissenyada caldrà: 
Marcar les característiques gràfiques només dels elements textuals nous en la col·lecció o número de publicació, si n'hi ha algun. 
Si hi ha alguna il·lustració, assenyalar el lloc on s'ha de muntar fent servir una marca convencional que no pugui ser confosa amb text de l'obra o amb una correcció.
Per estalviar aquestes tasques de preparació, l'editor també pot donar prèviament instruccions a l'autor o el traductor, per tal que presentin el seu original numerant les il·lustracions i els corresponents elements de text (retolats i peus) i identificat en l'original el lloc on s'han d'ubicar.
Si el disseny ha establert que es fan servir diferents tipus de xifres (des del punt de vista tipogràfic), marcar quines pertoquen en cada ocasió. 
Marcar les alineacions.
Marcar les línies en blanc. 
Marcar els espaiats (espais fi o de pèl fixes, sagnies, espaiat de separació entre filets o requadres i text...). 
Marcar els gruixos i llargades dels filets. 
En els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la llargada de les línies sigui harmònica. 
Identificar els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon.
 
3) Si la preparació de l'original es fa directament en el document digital fent servir un programa de processament de textos, tant en coedicions com en obres d'una col·lecció predissenyada caldrà: 
Aplicar al text aproximacions als estils de paràgraf i caràcter establerts pel disseny i treure'n una còpia impresa de l'original preformatat. Un cop abocat el text en la maqueta, no es transferiran,però la còpia impresa servirà de guia perquè el maquetista identifiqui com ha de compondre cada text. 
Col·locar els textos en l'ordre de compaginació establert pel disseny de l'obra, deixant les pàgines en blanc que la compaginació indiqui. 
Si hi ha il·lustració, assenyalar el lloc on s'ha de muntar fent servir una indicació que no pugui ser confosa amb el text de l'obra.
De nou, insistim que per estalviar aquesta tasca, també en aquest cas l'editor pot donar instruccions a l'autor o el traductor per tal que presentin el seu original numerant les il·lustracions i els corresponents elements de text (retolats i peus) i identificat en l'original el lloc on s'han d'ubicar. 
Aquest és el sistema de preparació tipogràfica de l'original que s'utilitza en el servei de publicacions de l'IEC. Val a dir que aquest mètode exigeix molta feina al preparador, especialment pel que fa a les alineacions, i a l'emulació dels filets i dels espais especials.

Silvia Senz