Digueu-me insolidària, però no tinc gaire costum de veure La Marató de TV3. En canvi, especialment des que hi participen alguns coneguts, miro de no perdrem el reportatge previ del making of del disc.
Els seguidors maratonians ja saben que en cada edició hi col·laboren artistes de fora dels Països Catalans, cantant en català. Enguany van acceptar el repte els Mojinos Escozíos, la Martirio i els Ecos del Rocío. Part dels Mojinos són molletans, i la Martirio és una cantant molt rodada cantant al seu estil cançons en diverses llengües. La part del lleó, doncs, els va tocar als membres del grup gadità, que tot i no tenir ni fava de català van tenir el bonic gest de crear expressament per a la Marató una sevillana en la nostra llengua: Per sempre.
Ja calia que fos "per sempre", perquè l'encomiable esforç d'acomodar-se a la fonètica de l'idioma els va fer suar de valent i dubto que el volguessin repetir. Tal com es mostrava al making of, per aprendre's la lletra van haver de fer-se una transcripció macarrònica, adaptada al fraseig melòdic (és a dir, sense respectar les separacions de mots) i alhora a l'ortografia castellana. Si fa no fa com aquelles castellanitzacions de temes musicals anglesos, estil Aserejé o Acuerrios, que fan petar de riure. O les demostracions de do de llengües d'alguns polítics que fan de mal sentir:
Perles com aquestes no esperes trobar-te-les en el teu entorn. Imagineu, doncs, com vaig reaccionar quan vaig ensopegar amb aquesta versió tan espaterrant (gairebé sacrílega) del Cant dels Ocells en el cançoner de la coral d'avis del meu pare, d'altra banda ple de cançons en català genuí i correcte:
Tant arriba a dependre la comprensió lectora de la imatge gràfica que hem après d'una llengua que, tot i que he estat fins i tot capaç de detectar una errada per omissió, hi ha frases que encara no sé quin equivalent català deuen tenir. I el fet que la lletra d'El Cant dels Ocells tingui més d'una versió i que aquesta sembli feta amb tècnica jaroteo-mix (segons l'oïda andalús i de memòria) no ajuda gens a treure'n l'entrellat. Sou capaços d'esbrinar què vol dir "da libren a lastiu"?
Silvia Senz
Els seguidors maratonians ja saben que en cada edició hi col·laboren artistes de fora dels Països Catalans, cantant en català. Enguany van acceptar el repte els Mojinos Escozíos, la Martirio i els Ecos del Rocío. Part dels Mojinos són molletans, i la Martirio és una cantant molt rodada cantant al seu estil cançons en diverses llengües. La part del lleó, doncs, els va tocar als membres del grup gadità, que tot i no tenir ni fava de català van tenir el bonic gest de crear expressament per a la Marató una sevillana en la nostra llengua: Per sempre.
Ja calia que fos "per sempre", perquè l'encomiable esforç d'acomodar-se a la fonètica de l'idioma els va fer suar de valent i dubto que el volguessin repetir. Tal com es mostrava al making of, per aprendre's la lletra van haver de fer-se una transcripció macarrònica, adaptada al fraseig melòdic (és a dir, sense respectar les separacions de mots) i alhora a l'ortografia castellana. Si fa no fa com aquelles castellanitzacions de temes musicals anglesos, estil Aserejé o Acuerrios, que fan petar de riure. O les demostracions de do de llengües d'alguns polítics que fan de mal sentir:
Perles com aquestes no esperes trobar-te-les en el teu entorn. Imagineu, doncs, com vaig reaccionar quan vaig ensopegar amb aquesta versió tan espaterrant (gairebé sacrílega) del Cant dels Ocells en el cançoner de la coral d'avis del meu pare, d'altra banda ple de cançons en català genuí i correcte:
Tant arriba a dependre la comprensió lectora de la imatge gràfica que hem après d'una llengua que, tot i que he estat fins i tot capaç de detectar una errada per omissió, hi ha frases que encara no sé quin equivalent català deuen tenir. I el fet que la lletra d'El Cant dels Ocells tingui més d'una versió i que aquesta sembli feta amb tècnica jaroteo-mix (segons l'oïda andalús i de memòria) no ajuda gens a treure'n l'entrellat. Sou capaços d'esbrinar què vol dir "da libren a lastiu"?
Silvia Senz
