Deixant de banda la peculiar manera de llegir del corrector professional (particularment del tipogràfic) i les primeres fases de l’aprenentatge de la lecto-escriptura, el fet és que les
persones no llegim lletra per
lletra ni reconeixem les paraules com a resultat d'una reconstrucció seqüencial de cada lletra. I això és perquè els nostres ulls no
escanegen el text de forma contínua, sinó que realitzen moviments
en petits salts, o moviments
sacàdics.
•
Els
moviments
sacàdics de progressió duren
entre 20 i 40 mil·lisegons, combinats amb periodes
de fixació
més llargs, que duren entre 100 i 500 mil·lisegons (amb 230 ms de
fixació mitjana). A grans trets,
la mirada resta fixa
o immòbil durant el 90 % del temps invertit en la lectura,
i el 10 % restant va canviant en busca d’informació nova.
L’àrea
típica de cobertura és d’uns 30 graus entre fixació i fixació,
la qual cosa comporta un salt cada 6 a 9 lletres, un valor que
no es veu afectat pel cos de la lletra.
•
A
més, aquest seguit de moviments i fixacions no sempre és lineal, en
una única direcció, sinó que, de vegades, els moviments sacàdics
fan regressions, és a dir,
van enrere cap a una zona ja llegida de la mateixa línia o,
fins i tot, de línies anteriors.
Aquestes regressions sacàdiques, d’amplitud variable, tenen quatre funcions:
Aquestes regressions sacàdiques, d’amplitud variable, tenen quatre funcions:
1.
Recuperar informació no copsada.
2.
Retorn a una zona ben identificada, com a part del processament del
significat del text.
3.
En cas que l’ull hagi avançat més ràpid que el processament
cognitiu, realitzar un bucle d’espera per tal de deixar el marge de
temps necessari per a la comprensió del text.
4.
Recol·locar la vista, corregint el focus inicialment fet en la
paraula.
•
Alhora,
durant la lectura l’ull també
fa moviments
sacàdics de salt de línia, de
gran amplitud (abasten uns 50 caràcters) i amb una durada de 80 ms.
Comencen quan queden de 5 a 7 caràcters
per acabar la línia.
– desplaçaments
sacàdics amplis (amb economia de fixacions),
– fixacions
de curta durada
– i
moltes menys regressions que quan la lectura és lenta i dificultosa.
1.
Les característiques del lector: capacitats perceptives,
cognitives i entrenament lector.
2.
La complexitat temàtica i estructural dels textos: com més
complex sigui un text, més perllongades seran les fixacions, més
curts els salts sacàdics, més gran serà el nombre de regressions i
més petita la velocitat de lectura.
3.
El tipus de lletra, només
si es fan servir tipus poc comuns per
a un determinat ús o per al lector al qual es destina el text.
4.
La quantitat
de caràcters per línia
afecta els moviments oculars. S’ha demostrat que el nombre òptim
per línia és aproximadament de 52. Un nombre més gran dificulta
els escombratges de retorn, fent que el lector comenci en una línia
equivocada de text. Les sagnies a inici de paràgraf tenen, en aquest
sentit, una funció díctica, que orienta l’ull cap a la línia
correcta després del punt i a part.
D'altra
banda, es pot processar més d’una paraula en cada fixació, i si
les línies no tenen prou caràcters aquesta capacitat no pot ser
aprofitada amb eficiència.
Silvia Senz