Màrqueting editorial festiu: El lipdub de Grup 62 per Sant Jordi

Hi surt tothom, personatges de ficció inclosos. Uns quants visionats permeten descobrir cares molt conegudes, amb un protagonisme marginal. De fet, per un cop a la vida, és l'equip qui es fa visible.
Val a dir que al Grup 62 hi ha molt més bon rotllo que pocs anys enrere, sens dubte:

Meravelles de l'edició en paper, 1

Avui dia, que tant es parla (i amb raó) de la descura i manca d'ofici gràfic i encara més editorial, una de les pedres filosofals per garantir la vida del llibre de paper és un treball de creació innovador, semi-artesanal, ben planificat i realitzat amb mans expertes. Vegeu-ne un cas:



Tree of Codes by Jonathan Safran Foer: Making Of from Visual Editions on Vimeo.

Silvia Senz

Falses errades tipogràfiques, 2

En el número 5 de la molt recomanable Páginas de Guarda, José Antonio Millán dedicava un article a la tipografia figurativa popular i comercial, on aplegava part de la seva magnífica compilació Abecedario Industrial y del Comercio.
Les tipografies figuratives són un subgrup dels tipus decoratius o de fantasia on, tant o més que amb les possibilitats expressives dels contrastos tipogràfics (de gruix, cos, color, amplada, brillantor, estil...), es juga amb la capacitat evocadora de l'anatomia de la lletra (estructura i trets dels caràcters) per tal de sintetitzar visualment el missatge que es vol transmetre i alhora captar l'atenció del lector. 

El seu potencial com a símbol icònic i mitjà per a la comunicació persuasiva ha fet que siguin especialment emprades en el món de la indústria i el comerç, per a la creació de logotips i rètols empresarials. 
Si fa no fa, aquest és el cas de la falsa errada tipogràfica d'avui (falsa entre d'altres coses perquè, amb l'actual sistema de composició, ja no es pot cometre). És fàcil deduir la raó de la tria de les lletres invertides, oi?

Silvia Senz 

La patent dels Google Doodles, o com treure el màxim profit de la tipografia

Els usuaris de Google ja us haureu fixat que, tot sovint, modifica el seu logotip per acomodar-lo a la commemoració d'una efemèride. Els diversos logotips modificats de la marca tenen, de fet, nom propi: Google Doodles, és a dir, 'gargots de Google'.
Avui li ha arribat el torn al gargot del 137 aniversari del naixement del mag d'origen hongarès Harry Houdini, i els caràcters arrodonits de la marca han estat idonis per evocar les baules de les cadenes que feina servir per a lligar-se de mans i peus en les seves famoses escapades.

El que potser no sabreu és que avui és el primer dia que el logo personalitzat de Google s'empra protegit per una patent. Efectivament, l'Oficina de Patents i Marques Registrades dels EE.UU., l'USPTO, va anunciar ahir l'aprovació de la sol·licitud de Google per a patentar els seus doodles, ni més ni menys que deu anys després que la companyia demanés a l'oficina que reconegués la propietat de Google d'allò que l'empresa considera no un simple divertiment, sinó un mètode de marketing la finalitat del qual és l'atracció d'usuaris del cercador perquè visitin els webs relacionats amb el tema del logotip del dia; un sistema del qual el cofundador de Google, Sergey Brin, se'n va declarar creador únic en la petició formal que va fer a l'UPSTO el 30 d'abril del 2001. La concessió d'aquesta patent (concretament la número 7 912 915) suposa l'exclusivitat per a Google de l'ús d'aquesta forma de captació d'usuaris, de tal manera que tothom que la vulgui fer servir haurà de demanar permís al gegant d'Internet. 
Agradi o no, aquesta nova argúcia del principal cercador de la xarxa és, potser, la manera més rendible que conec d'aprofitat l'enginy tipogràfic.


Silvia Senz

El Cant dels Ocells, versió jaroteo-mix

Digueu-me insolidària, però no tinc gaire costum de veure La Marató de TV3. En canvi, especialment des que hi participen alguns coneguts, miro de no perdrem el reportatge previ del making of del disc.
Els seguidors maratonians ja saben que en cada edició hi col·laboren artistes de fora dels Països Catalans, cantant en català. Enguany van acceptar el repte els Mojinos Escozíos, la Martirio i els Ecos del Rocío. Part dels Mojinos són molletans, i la Martirio és una cantant molt rodada cantant al seu estil cançons en diverses llengües. La part del lleó, doncs, els va tocar als membres del grup gadità, que tot i no tenir ni fava de català van tenir el bonic gest de crear expressament per a la Marató una sevillana en la nostra llengua: Per sempre.

Ja calia que fos "per sempre", perquè l'encomiable esforç d'acomodar-se a la fonètica de l'idioma els va fer suar de valent i dubto que el volguessin repetir. Tal com es mostrava al making of, per aprendre's la lletra van haver de fer-se una transcripció macarrònica, adaptada al fraseig melòdic (és a dir, sense respectar les separacions de mots) i alhora a l'ortografia castellana. Si fa no fa com aquelles castellanitzacions de temes musicals anglesos, estil Aserejé o Acuerrios, que fan petar de riure. O les demostracions de do de llengües d'alguns polítics que fan de mal sentir:

Perles com aquestes no esperes trobar-te-les en el teu entorn. Imagineu, doncs, com vaig reaccionar quan vaig ensopegar amb aquesta versió tan espaterrant (gairebé sacrílega) del Cant dels Ocells en el cançoner de la coral d'avis del meu pare, d'altra banda ple de cançons en català genuí i correcte:

Tant arriba a dependre la comprensió lectora de la imatge gràfica que hem après d'una llengua que, tot i que he estat fins i tot capaç de detectar una errada per omissió, hi ha frases que encara no sé quin equivalent català deuen tenir. I el fet que la lletra d'El Cant dels Ocells tingui més d'una versió i que aquesta sembli feta amb tècnica jaroteo-mix (segons l'oïda andalús i de memòria) no ajuda gens a treure'n l'entrellat. Sou capaços d'esbrinar què vol dir "da libren a lastiu"?


Silvia Senz