a)
Bé una
maqueta virtual de l'obra, amb les pàgines mestres i les
especificacions de format i estil de paràgrafs i caràcters necessàries, deixant aleshores per
al maquetista les tasques de composició i compaginació, de
tractament i muntatge de les imatges, de introducció de les
correccions tipogràfiques, i de preparació del document per a
impremta.
b)
Bé, si
no facilita la maqueta, una pauta gràfica en paper (com en el
cas d'obres complexes), on determinarà totes les especificacions de
tipus, mesures, disposició i composició dels diferents tipus de
text, dels grafismes i dels blancs, per tal de facilitar el control
de la seva aplicació en el procés.
En
la preparació tipogràfica de l'original, que
també s'haurà de fer en la còpia en paper, a més de la
correcció ortotipogràfica que hagi fet el corrector, n'hi haurà
prou d'aplicar al text les mateixes correccions i marques que
s'aplicarien en obres de nova planta més complexes.
El resultat:
2.
En obres de coedició (traduccions
d'una obra on el disseny no varia respecte de l'original en llengua
estrangera), en obres d'una col·lecció amb un
disseny predefinit, i
també en nous números d'una publicació amb un
disseny predefinit, el dissenyador, o sovint en el seu lloc
l'editor, només haurà de facilitar als altres operari de la cadena
de transformació gràfica:
1)
En coedicions, el document de la maqueta virtual de l'obra
original, sobre la qual abocarà i ajustarà el text de la versió
traduïda.
2)
En textos o en obres que pertanyen a una col·lecció o a
una publicació predissenyades: –
una
pauta gràfica amb les especificacions de composició,
disposició i compaginació dels elements textuals nous (és a dir,
que no apareguin en obres anteriors amb el mateix disseny);
–
el
document de la maqueta virtual de la col·lecció, d'on
recuperar la resta d'especificacions.
A
més de la correcció ortotipogràfica que hagi fet el corrector
d'estil, l'operació de marcatge o preparació tipogràfica de
l'original pot variar segons els següents casos:
1)
Si és una obra de coedició:– Caldrà indicar a quines pàgines de la publicació original que es
tradueix correspon el text de la traducció, per tal que sigui fàcil
d'abocar-lo en la pàgina corresponent de la maqueta de la versió
traduïda.
–
Si
hi ha alguna il·lustració nova, assenyalar el lloc on s'ha de muntar,
amb una marca convencional que no pugui ser confosa amb el text de
l'obra o amb una correcció.
– Diferenciar amb una frase, color o marca distintius —que no puguin confondre's amb una esmena— els tipus de text diferents del general (capitulars, textos en columna, índexs, lemes, dedicatòria, signatures, postil·les, sumaris, títols, cronologies, quadres, peus de figura, retolats de figura, tipus d'intercalats, colofó...).
– Si hi ha cites i s'ha decidit modificar-ne la disposició (per exemple, si s'ha decidit passar-les de text seguit a intercalades, o a l'inrevés), marcar-ne la nova disposició i puntuació de les cites.
– Si hi ha notes al text general i s'ha decidit traslladar-ne la disposició (per exemple, del peu al final del capítol o del llibre), marcar el lloc on es traslladen i, si cal, numerar-les de nou.
– Si hi ha notes, marcar els signes emprats en la crida i la notació.
–
Marcar
les alineacions.
–
Marcar
les línies en blanc.
–
Marcar
els espaiats (espais fi o de pèl fixes i sagnies).
–
En
els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les
poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la
llargada de les línies sigui harmònica.
–
Identificar
els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si
cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon.
2)
Si la preparació de l'original es
fa en la còpia en paper, en obres d'una col·lecció
predissenyada o en nous títols d'una publicació predissenyada
caldrà:
–
Marcar
les característiques gràfiques només dels elements textuals nous
en la col·lecció o número de publicació, si n'hi ha algun.
–
Si
hi ha alguna il·lustració, assenyalar el lloc on s'ha de muntar
fent servir una marca convencional que no pugui ser confosa amb text
de l'obra o amb una correcció.
Per
estalviar aquestes tasques de preparació, l'editor també pot donar prèviament
instruccions a l'autor o el traductor, per tal que presentin el seu
original numerant les il·lustracions i els corresponents elements de
text (retolats i peus) i identificat en l'original el lloc on s'han
d'ubicar.
–
Si
el disseny ha establert que es fan servir diferents tipus de xifres
(des del punt de vista tipogràfic), marcar quines pertoquen en cada
ocasió.
–
Marcar
les alineacions.
–
Marcar
les línies en blanc.
–
Marcar
els espaiats (espais fi o de pèl fixes, sagnies, espaiat de
separació entre filets o requadres i text...).
–
Marcar
els gruixos i llargades dels filets.
–
En
els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les
poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la
llargada de les línies sigui harmònica.
–
Identificar
els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si
cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon.
3)
Si la preparació de l'original es fa directament en el document
digital fent servir un
programa de processament de textos, tant en coedicions com en
obres d'una col·lecció predissenyada caldrà:
–
Aplicar
al text aproximacions als estils de paràgraf i caràcter establerts
pel disseny i treure'n una còpia impresa de l'original preformatat.
Un cop abocat el text en la maqueta, no es transferiran,però
la còpia impresa servirà de guia perquè el maquetista identifiqui
com ha de compondre cada text.
–
Col·locar
els textos en l'ordre de compaginació establert pel disseny de
l'obra, deixant les pàgines en blanc que la compaginació indiqui.
–
Si
hi ha il·lustració, assenyalar el lloc on s'ha de muntar fent
servir una indicació que no pugui ser confosa amb el text de l'obra.
De
nou, insistim que per estalviar aquesta tasca, també en aquest cas
l'editor pot donar instruccions a l'autor o el traductor per tal que
presentin el seu original numerant les il·lustracions i els
corresponents elements de text (retolats i peus) i identificat en
l'original el lloc on s'han d'ubicar.
Aquest
és el sistema de preparació tipogràfica de l'original que
s'utilitza en el servei de publicacions de l'IEC. Val a dir que
aquest mètode exigeix molta feina al preparador, especialment pel
que fa a les alineacions, i a l'emulació dels filets i dels espais
especials.
Silvia Senz
