PROPIETAT INTEL·LECTUAL

22 d’oct. 2013

La cadena disseny-marcatge-diagramació-composició-compaginació, 1: obres de nova planta complexes




La cadena disseny gràfic-preparació tipogràfica de l'original-maquetació-composició i compaginació-correcció tipogràfica és un seguit de tasques desenvolupades per diversos professionals de perfil molt específic, que resulta fonalmental en l’aplicació de criteris de qualitat gràfica i formal al procés editorial. 
S’inscriu en la fase de preimpressió, que aplega el conjunt de processos de transformació (i optimització en una política editorial de qualitat) als quals s'ha de sotmetre un original de text (text en brut, tal com el lliura l'autor) i també un original d'il·lustració en el cas d'obres il·lustrades, per tal de donar-li una forma tipogràfica (és a dir, una forma virtual de publicació) adequada a l'estil de l'editorial/organisme que el publicarà, a l'ús que se'n farà i al lector al qual l'obra s'adreça.




Disseny gràfic editorial: projecte gràfic d'una publicació, on, tenint en compte el tipus de publicació (impresa, digital, comercial, no comercial...) que una obra esdevindrà, la seva funció (d'informació, de referència i consulta, de divulgació, normativa, didàctica, de lleure...), el tema, gènere i registre, el canal de difusió, i les característiques del lector al qual s'adreça, es determinen la forma gràfica i la disposició en la pàgina dels elements de text i d'imatge que la conformaran, a fi i efecte de

potenciar-ne el valor comunicatiu,

d'afavorir-ne la manejabilitat

i d'optimitzar-ne la llegibilitat i l'estètica.

Marcatge de l'original, o preparació tipogràfica de l'original: és el procés immediatament posterior a l'edició de textos i al disseny gràfic editorial i la maquetació, i anterior a la composició i compaginació d'una publicació, que consisteix a adaptar l'original d'una obra a l'estructura i forma gràfica establerta pel disseny, transferint-hi al paper o al document digital modificacions, senyalitzacions o codis que indiquen:


– la disposició dels elements de text i il·lustració,

– l’aplicació de blancs (línies en blanc, sagnies, espais especials...)

– i l’aplicació d'estils de paràgraf i de caràcter preestablerts.



Aquesta tasca té la finalitat d'ajudar el tipògraf a identificar fàcilment els textos que s'hauran de compondre en un lloc i amb un estil específics, i a localitzar el lloc del text on s'han de disposar les il·lustracions (anomenades figures en terminologia d'arts gràfiques i edició).



El marcatge de l'original requereix bons coneixements d'ortotipografia i de tipografia, i quan es fa en la còpia en paper de l'original d'una obra o text, es realitza fent servir:

– els signes de correcció tipogràfica,

– i les abreviacions que en tipografia indiquen mesures tipogràfiques, tipus i variants de lletra i tipus d'espais.



En el món editorial, la feina de preparació de l'original (és a dir, del text encara no compost ni compaginat) correspon a l'editor de textos (o de taula) i, de vegades, al corrector d'estil (o corrector de l'original) si és de confiança de l'editor i té una bona preparació tipogràfica.



Maquetació (o diagramació): reproducció ─avui─ virtual del projecte gràfic d'una obra o publicació, on quedaran definits el format, les pàgines mestres (models de pàgina que es van repetint al llarg de la publicació), i els estils tipogràfics de cada tipus de text.

La tasca de maquetació la pot dur a terme tant el dissenyador gràfic editorial com un especialista en preimpressió (tipògraf, maquetista o tècnic en autoedició), emprant programes d'autoedició (InDesign, QuarXPress, Scribus, PageMaker...) per confegir la maqueta.



Composició i compaginació: Un cop creada la maqueta, es compon i es compagina la publicació, és a dir:


– s'aboquen en la maqueta digital els textos al lloc que els pertoca, aplicant-los l'estil tipogràfic que els correspon segons el que estableixi el disseny predefinit i el que s’ha senyalat en l’original;

– es fan les reserves per a les il·lustracions, seguint un ordre que respon a una estructura dels continguts prefixada, més o menys complexa depenent del tipus de publicació i del tipus d'obra;

– es fan els ajustos necessaris per evitar errors de composició i compaginació i per quadrar el nombre de pàgines final.



La tasca de composició i compaginació la realitza un especialista en preimpressió (tipògraf, maquetista o tècnic en autoedició), emprant programes de composició (InDesign, QuarXPress, Scribus, PageMaker...).

És durant aquest procés que es du a terme la tasca de correcció tipogràfica de proves, que realitza un corrector especialitzat per reblar les fases prèvies de correcció del text i per esmenar els nous errors que apareixen quan el text es compon i compagina en la maqueta.

Les esmenes marcades pel corrector tipogràfic en les proves les sol introduir el maquetista en el document digital de l'obra composta.



El procés de transformació formal d'una obra (concretament, del text d'una obra) en una publicació virtual (encara no impresa) es desenvolupa i concreta de manera diferent segons l'originalitat i complexitat de l'obra o de l’edició. Així doncs, el procés disseny-marcatge-diagramació-composició-compaginació varia



– si l’obra du o no il·lustració;

– si l’obra és senzilla o complexa pel que fa als tipus de text que incorpora;

– si enceta o no una col·lecció o un disseny;

– si forma o no part d’una coedició.



Vegem-ne alguns exemples.



1. En obres de nova planta (on no hi ha un disseny previ) existeixen tres procediments:


1) Si l'obra és complexa o duu il·lustració, el ​​dissenyador gràfic editorial realitzarà, com ja hem vist, un projecte gràfic acurat. Aquest projecte gràfic inclourà:

 
a) En el cas d'obres il·lustrades, un esbós a mà i sovint a escala de cada doble pàgina, on es detallen les mides de la publicació i dels seus components textual i espacial, la plantilla o retícula que servirà de base per a la composició de les pàgines, i la distribució i disposició de textos i il·lustracions en cada pàgina, indicant alhora les pautes de composició tipogràfica per a cada tipus de text dins d'una obra (text general, jerarquia de títols, notes, quadres, textos en paràgraf a part, etc.).






b) El dissenyador també pot incloure en aquests casos una maqueta virtual de l'obra, amb les pàgines mestres ja fetes i sovint emplenades amb text fals i les especificacions de format i estil necessàries, deixant aleshores per al maquetista les feines de composició tipogràfica i compaginació del text real, de tractament i muntatge de les imatges, de introducció de les correccions tipogràfiques, i de preparació del document per a impremta.








 
2) Si la obra és complexa però no duu il·lustracions, el dissenyador pot facilitar una pauta gràfica, on determinarà per escrit totes les especificacions referents a tipus de lletra, mesures, disposició i composició de les diferents classes de text (text principal, folis numèrics, folis explicatius, firmes, notes, postil·les, índex, sumaris, bibliografies, cronologies, lemes, dedicatòria, quadres, citacions, peus de figura, colofó​...), dels grafismes i dels espais (blancs). Si el dissenyador no fa ell mateix la maqueta amb les principals especificacions, la pauta gràfica pot arribar a incloure les següents indicacions:




– mesures de la caixa de text i alçada de la caixa en línies;

– alçada de la línia d'inici de capítol;

– mesura, tipus i disposició de les caplletres;

– mesures de les caixes dels elements extratextuals (notes, intercalats, lemes, text de quadres, índex, folis, folis explicatius, sumaris, bibliografies, cronologies, lemes, peus de figura...);

– mesures dels marges;

– mesures de les columnes i corondells en composició modular;

– tipus de lletra (estil i família) de cada element textual (text principal) i extratextual;

– cos/interlínia del tipus de lletra seleccionat per a cada element textual i extratextual;

– disposició i mesures de sagnats i de línies blanques aplicats als diversos textos;

– mesures i disposició dels blancs de cortesia,

– les classes (variants) de lletra (cursiva, rodona, negreta, versaleta, falsa versaleta ...) amb què s'han de compondre certs elements textuals (sigles, títols i subtítols) i extratextuals;

– tipus de xifres emprats (en quadres, en el text general, en títols, en folis numèrics ...);

– tipus de foliació si hi ha més d'una (en xifres romanes el plec de principis i en aràbigues la resta);

– tipus de paràgraf de cada element textual i extratextual;

alineacions;

– composició de cada tipus d'intercalat (documents, poesies o cites textuals en paràgraf a part);

– disposició en la pàgina o en l'obra dels elements extratextuals;

– signes que estableixen la jerarquia tipogràfica d'apartats i subapartats;

– indicacions dels elements que han d’anar alineats i dels blancs que cal aplicar per fer les alineacions;

– tipus i mesures de filets;

– tipus i mesures d'ornaments;

– tipus de trames;

– colors;
– instruccions per al tractament de l'espaiat;



  
– ús de lligadures;

– ordre i compaginació de les parts de la publicació.








En tots dos casos, la preparació tipogràfica de l'original, a més de la correcció ortotipogràfica que haurà fet el corrector d'estil, s'haurà de fer sempre en la còpia en paper de l'original i exigirà dur a terme les següent tasques:



– Assenyalar el lloc on es col·locaran les il·lustracions fent servir una marca convencional que no pugui ser confosa amb el text de l'obra o amb una correcció. La identificació estarà en correlació amb la numeració que se'ls hagi adjudicat a cada un dels originals d'il·lustració.

Per estalviar aquesta tasca de preparació, l'editor pot donar prèviament instruccions a l'autor o el traductor, per tal que presentin el seu original numerant les il·lustracions i els corresponents elements de text (retolats i peus) i identificat en l'original el lloc on s'han d'ubicar.

– Marcar en quina pàgina (senar o parell) ha de començar cada part principal de l'obra.

– Marcar on han d'anar pàgines en blanc (de cortesia).

– Per tal que el maquetista pugui aplicar-los l'estil que els correspon, diferenciar els tipus de text diferents del general (capitulars, fórmules, textos encolumnats, índex, lemes, dedicatòria, firmes, postil·les, citacions, sumaris, títols, cronologies, quadres, peus de figura, retolats de figura, tipus de intercalats, colofó...) amb un rètol, color o marca determinats que no puguin ser confosos amb text de l'obra o amb una correcció.

– Si hi ha citacions i s'ha decidit modificar la seva disposició (per exemple, si s'ha decidit passar de text seguit a paràgraf a part, o a l'inversa), marcar la nova disposició i adequar la puntuació de les citacions.

– Si el disseny ha establert que es fan servir diferents tipus de xifres (des del punt de vista tipogràfic: capitals, elzevirianes...), marcar en l’original quines pertoquen en cada ocasió.

– Marcar les alineacions.

– Marcar les línies en blanc.

– Marcar els espaiats (espais fi o de pèl fixes, sagnies, espaiat de separació entre filets o requadres i text...).

– Marcar els gruixos i llargades dels filets.

– En els paràgrafs que s'hagin de compondre en bandera (llevat de les poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la llargada de les línies sigui harmònica.

– Identificar els signes especials que en l'original no s'hagin reproduït bé, si cal indicant-ne el codi Unicode que els correspon.

– En aquells paràgrafs que s'hagin compondre en bandera (llevat de les poesies), marcar les particions a final de línia, de manera que la longitud de les línies sigui harmònica.