Hay excelentes correctores que no saben de tipografía sino lo elemental, pero que se niegan a aprenderla porque la suponen ajena a sus actividades. [Roberto Zavala Ruiz, El libro y sus orillas, p. 267.]
La frase citada constata un fenomen cada cop més corrent, fomentat per una formació editorial que sovint ignora quina és la matèria fonamental de tota publicació. Quants màsters, postgraus i cursets de correcció (fins i tot de correcció tipogràfica!) que hàgiu fet o conegueu ofereixen un mòdul o un grapat de sessions sobre tipografia, més enllà de l'anatomia del tipus i les classificacions tipològiques? Els podeu comptar amb els dits de mitja mà. El resultat és que, com bé diu el Zavala, no és fàcil trobar correctors d'originals capaços de preparar-los per a composició ni, cal afegir, correctors tipogràfics capacitats per ajustar compaginacions, proposar recorreguts o reconèixer en un text què és un error de composició i què no, ni com assenyalar-lo. I encara més difícil és trobar un editor que sàpiga dirigir i controlar un grafista perquè faci el paper que li toca sense ofegar el text.
Perquè avui, que es celebra el Dia Mundial del Disseny Gràfic, cal dir que també és cada cop més comú trobar-se dissenyadors gràfics editorials que, més enllà de l'estètica, no saben quines funcions té la tipografia, i a qui cal fer una pila d'avisos que els mostri el camí dels bons minyons. Tant és així, que n'hi ha qui ha cregut necessari dedicar-los tot un cos de Policia del Disseny:
Són dissenyadors d'aquesta mena el que fan bona la frase que un mestre (amb majúscules i en plural) sol dir: "Els dissenyadors, a l'infern de dos en dos".
Silvia Senz
2 comentaris:
Tot i la intromissió del gremi, que quedi clar que són advocats i procuradors, els que van a l'infern de dos en dos. A mon germà advocat no ens cansem de repetir-li...
Prou que ho sé, Puigma, però com que hi ha alguns cursis que diuen que els correctors són els advocats del llenguatge...
Publica un comentari a l'entrada