PROPIETAT INTEL·LECTUAL

28 d’abr. 2014

Curs de correcció tipogràfica (llibre imprès i digital; castellà i català)


Barcelona 6-21 maig [18h]. Correcció tipogràfica (llibre imprès i digital) 

€120.00

Organitza: El Taller Editorial (Formació) 

Contacte: El Taller Editorial <info@eltallered.com>


Del 6 al 21 de maig de 2014, dimarts i dimecres de 18h a 21h.

Llengües de correcció i impartició: castellà i català (amb pràctiques també en modalitat valenciana).

Perfil recomanable de l'alumnat: titulats en Arts Gràfiques (Preimpressió), Disseny Gràfic, Filologia (catalana o hispànica), Traducció i Interpretació, Humanitats, Ciències de la Comunicació, Edició, i treballadors del sector editorial o gràfic.

CONTINGUT:
  1. DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DE LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA
    • Què és i què no és
    • Qui l'aplica: perfil històric i actual del corrector tipogràfic
    • Quan s'aplica: la correcció tipogràfica en el procés editorial
    • Què es corregeix i què no
  2. NORMATIVA ESPECÍFICA: TIPOGRAFIA I ORTOTIPOGRAFIA BÀSIQUES
    • Tipografia
    • Ortotipografia
  3. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA I RECURSOS PER A LA CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA EN CATALÀ I CASTELLÀ
  4. PROCÉS, MÈTODE, TÈCNIQUES I RECURSOS
    • La correcció tipogràfica en paper
    • La (indesitjable) correcció tipogràfica en pantalla
    • La correcció tipogràfica d’ebooks: del corrector al tipògraf
  5. TALLER PRÀCTIC 
Duració: 18 hores.

Lloc: Carrer d'Aragó, 9, 5è pis. A les aules de l'AGTC.

Calen ordinador i/o dispositiu de lectura d'ebooks per a les darreres sessions. Si no en disposeu, ens podeu avisar i us ajudarem a buscar-ne.

Preu: 120 €.

Descomptes disponibles: a partir de dos treballadors de la mateixa empresa. Consulteu a: <info@eltallered.com>.

Mínim d'alumnes: 7 (en cas d'anul·lació es retornarà el 100 % de la matrícula)

21 de març 2014

De qui parlem quan parlem del «redactor editorial»?




En el món editorial, entorn professional de terminologia polisèmica com n'hi ha pocs, la figura del redactor té diverses encarnacions:

1. L'escriptor professional (o negre editorial quan no signa la seva obra) que escriu una obra per encàrrec, seguint les indicacions i documentació del projecte predefinit per l'editorial.

2. L'editor de textos, que pel que fa a les tasques de redacció, es dedica a:

– elaborar el llibre d'estil intern;

– redactar diversos textos de l'obra que l'autor no ha inclòs en el seu original;

– fer tasques de preparació del text, que consisteixen a adequar-lo a paràmetres normalitzats de redacció i composició (p. ex., normes de divisió i subdivisió de parts d'un escrit; orientació del text en els lloms dels llibres; directrius sobre el contingut, organització i presentació dels índexs i dels textos preliminars d'un llibre...);

– adaptar l’original (quant a contingut, estructura organitzativa, nivell de llenguatge, registre, to...) a una línia o projecte editorials i a un perfil de lector determinats;

– realitzar millores en el text en un nivell profund, que afecta a la seva estructura organitzativa i a la selecció d'idees;

– preparar l’obra original per a les característiques estructurals d'un determinat disseny editorial.

3. El redactor publicitari, que depèn del departament de màrqueting i s'encarrega de la redacció de textos promocionals, entre d’altres la sobrecoberta, la coberta, la faixa i les solapes.

4. El redactor web, que crea i edita els continguts del web de l'editorial.

17 de febr. 2014

Ortotipografia i tipografia: semblances i diferències


Abans de l’apunt d'avui, sovint he escrit sobre la creixent tendència a confondre tipografia amb ortotipografia. Per a qui no tingui una noció clara de tot allò que abasten luna i laltra, cinc cèntims il·lustrats de les seves semblances i diferències:
 
Semblances

1. La tipografia i l’ortotipografia es fonamenten en els mateixos principis (funcionalitat, proporcionalitat, estètica i llegibilitat). La prova la tenim en el fet que quan es defensa un ús ortotipogràfic determinat en detriment dun altre (propi o aliè) sovint es fa amb arguments basats en aquests principis.

Un argument a favor de l’ús de les cometes llatines en comptes de les angleses 
es basa justament en els principis d’estètica i proporcionalitat: 
la prosa (blanc de la interlletra) és més harmoniosa i està millor distribuïda.


2. Tant la variació en els usos tipogràfics com en els usos ortotipogràfics depenen dels corrents culturals que eflueixen dels principals centres principals de creació i difusió d’impresos o de producció de tipus de lletra.

És per això que els usos tipogràfics i les normes ortotipogràfiques dels països llatins són similars (la font comuna és la impremta i tipografia franceses). En el cas de països plurilingües, la diferència entre l’ortotipografia de les llengües d’una mateixa família és molt minsa: l’ortotipografia castellana i catalana tradicionals són molt semblants, i les discrepàncies entre la catalana i la valenciana també són mínimes. L’excepció és l’Ortotipografia de Solà i Pujol, que segueix sovint tradicions anglosaxones.



Diferències

3. La variació ortotipogràfica va molt lligada a la història i ortografia d’una llengua i no és transferible d’una llengua a una altra sense que hi hagi problemes de comprensió fins que el lector s’avesa als usos ortotipogràfics estrangers. 

Per contra, els usos tipogràfics sí són transferibles d’una tradició a una altra sense que en cap moment hi hagi problemes de comprensió. 
 

4. Pel que fa al text, la tipografia afecta només a la construcció visual dels signes tipogràfics, que poden ser molt diversos. I l’ortotipografia, a l’aplicació significativa dels signes tipogràfiques en el text.
 



Exemples: variació tipogràfica de les cometes i variació ortotipogràfica de les cometes

Variació tipogràfica de les cometes (per la tipologia, tant pel que fa a les diverses formes gràfiques del propi signe, com al seu disseny en diferents famílies de lletra):






Variació tipogràfica de les cometes (per la posició que cadascuna té en l’ull del tipus):




Variació ortotipogràfica de les cometes (per l’ús que en fan cada llengua i tradició impresa):



Mostra
Unicode (decimal)
HTML
Descripció
...’
U+2018 (8216), U+2019 (8217)
&lsquo; &rsquo;
Cometes simples angleses
...”
U+201C (8220), U+201D (8221)
&ldquo; &rdquo;
Cometes dobles angleses
...’
U+2019 (8217), U+2019 (8217)
&rsquo; &rsquo;
Cometes simples sueques i finlandeses
...”
U+201D (8221), U+201D (8221)
&#8221; &#8221;
Cometes dobles sueques i finlandeses
...‘
U+201A (8218), U+2018 (8216)
&sbquo; &lsquo;
Cometes simples alemanyes
...“
U+201E (8222), U+201C (8220)
&bdquo; &ldquo;
Cometes dobles alemanyes
...’
U+201A (8218), U+2019 (8217)
&sbquo; &rsquo;
Cometes simples poloneses
...”
U+201E (8222), U+201d (8221)
&bdquo; &rdquo;
Cometes dobles poloneses
‹ ... ›
U+2039 (8249), U+203A (8250)
&lsaquo; &rsaquo;
Cometes simples angulars franceses
« ... »
U+00AB (171), U+00BB (187)
&laquo; &raquo;
Cometes dobles angulars franceses
«...»
U+00AB (171), U+00BB (187)
&laquo; &raquo;
Cometes dobles angulars llatines
'...'
U+0027 (39)
Directament '.
Cometes simples rectes
"..."
U+0022 (34)
&quot;. Directament "
Cometes dobles rectes

Silvia Senz