PROPIETAT INTEL·LECTUAL

21 de març 2014

De qui parlem quan parlem del «redactor editorial»?




En el món editorial, entorn professional de terminologia polisèmica com n'hi ha pocs, la figura del redactor té diverses encarnacions:

1. L'escriptor professional (o negre editorial quan no signa la seva obra) que escriu una obra per encàrrec, seguint les indicacions i documentació del projecte predefinit per l'editorial.

2. L'editor de textos, que pel que fa a les tasques de redacció, es dedica a:

– elaborar el llibre d'estil intern;

– redactar diversos textos de l'obra que l'autor no ha inclòs en el seu original;

– fer tasques de preparació del text, que consisteixen a adequar-lo a paràmetres normalitzats de redacció i composició (p. ex., normes de divisió i subdivisió de parts d'un escrit; orientació del text en els lloms dels llibres; directrius sobre el contingut, organització i presentació dels índexs i dels textos preliminars d'un llibre...);

– adaptar l’original (quant a contingut, estructura organitzativa, nivell de llenguatge, registre, to...) a una línia o projecte editorials i a un perfil de lector determinats;

– realitzar millores en el text en un nivell profund, que afecta a la seva estructura organitzativa i a la selecció d'idees;

– preparar l’obra original per a les característiques estructurals d'un determinat disseny editorial.

3. El redactor publicitari, que depèn del departament de màrqueting i s'encarrega de la redacció de textos promocionals, entre d’altres la sobrecoberta, la coberta, la faixa i les solapes.

4. El redactor web, que crea i edita els continguts del web de l'editorial.

17 de febr. 2014

Ortotipografia i tipografia: semblances i diferències


Abans de l’apunt d'avui, sovint he escrit sobre la creixent tendència a confondre tipografia amb ortotipografia. Per a qui no tingui una noció clara de tot allò que abasten luna i laltra, cinc cèntims il·lustrats de les seves semblances i diferències:
 
Semblances

1. La tipografia i l’ortotipografia es fonamenten en els mateixos principis (funcionalitat, proporcionalitat, estètica i llegibilitat). La prova la tenim en el fet que quan es defensa un ús ortotipogràfic determinat en detriment dun altre (propi o aliè) sovint es fa amb arguments basats en aquests principis.

Un argument a favor de l’ús de les cometes llatines en comptes de les angleses 
es basa justament en els principis d’estètica i proporcionalitat: 
la prosa (blanc de la interlletra) és més harmoniosa i està millor distribuïda.


2. Tant la variació en els usos tipogràfics com en els usos ortotipogràfics depenen dels corrents culturals que eflueixen dels principals centres principals de creació i difusió d’impresos o de producció de tipus de lletra.

És per això que els usos tipogràfics i les normes ortotipogràfiques dels països llatins són similars (la font comuna és la impremta i tipografia franceses). En el cas de països plurilingües, la diferència entre l’ortotipografia de les llengües d’una mateixa família és molt minsa: l’ortotipografia castellana i catalana tradicionals són molt semblants, i les discrepàncies entre la catalana i la valenciana també són mínimes. L’excepció és l’Ortotipografia de Solà i Pujol, que segueix sovint tradicions anglosaxones.



Diferències

3. La variació ortotipogràfica va molt lligada a la història i ortografia d’una llengua i no és transferible d’una llengua a una altra sense que hi hagi problemes de comprensió fins que el lector s’avesa als usos ortotipogràfics estrangers. 

Per contra, els usos tipogràfics sí són transferibles d’una tradició a una altra sense que en cap moment hi hagi problemes de comprensió. 
 

4. Pel que fa al text, la tipografia afecta només a la construcció visual dels signes tipogràfics, que poden ser molt diversos. I l’ortotipografia, a l’aplicació significativa dels signes tipogràfiques en el text.
 



Exemples: variació tipogràfica de les cometes i variació ortotipogràfica de les cometes

Variació tipogràfica de les cometes (per la tipologia, tant pel que fa a les diverses formes gràfiques del propi signe, com al seu disseny en diferents famílies de lletra):






Variació tipogràfica de les cometes (per la posició que cadascuna té en l’ull del tipus):




Variació ortotipogràfica de les cometes (per l’ús que en fan cada llengua i tradició impresa):



Mostra
Unicode (decimal)
HTML
Descripció
...’
U+2018 (8216), U+2019 (8217)
‘ ’
Cometes simples angleses
...”
U+201C (8220), U+201D (8221)
“ ”
Cometes dobles angleses
...’
U+2019 (8217), U+2019 (8217)
’ ’
Cometes simples sueques i finlandeses
...”
U+201D (8221), U+201D (8221)
” ”
Cometes dobles sueques i finlandeses
...‘
U+201A (8218), U+2018 (8216)
‚ ‘
Cometes simples alemanyes
...“
U+201E (8222), U+201C (8220)
„ “
Cometes dobles alemanyes
...’
U+201A (8218), U+2019 (8217)
‚ ’
Cometes simples poloneses
...”
U+201E (8222), U+201d (8221)
„ ”
Cometes dobles poloneses
‹ ... ›
U+2039 (8249), U+203A (8250)
‹ ›
Cometes simples angulars franceses
« ... »
U+00AB (171), U+00BB (187)
« »
Cometes dobles angulars franceses
«...»
U+00AB (171), U+00BB (187)
« »
Cometes dobles angulars llatines
'...'
U+0027 (39)
Directament '.
Cometes simples rectes
"..."
U+0022 (34)
". Directament "
Cometes dobles rectes

Silvia Senz

22 de gen. 2014

Alguns recursos en línia sobre tipografia i bibliologia recomanables


Un recull minimalista: 


Catàleg de signes i símbols (sistema Unicode):





http://es.letrag.com/unicode.php (Permet saber quines de les tipografies que tenim carregades en l'ordinador tenen un disseny propi de cada caràcter i quines no.)


Mapes en línia de signes i alfabets no llatins, molt complets:

Symbols.com Online Encyclopedia of Western Signs and Ideograms: http://www.symbols.com/index/wordindex-a.html

Michael Everson: The Alphabets of Europe:


Alfabets d’ahir i d’avui:


Unicode test page and transliteration / transcription tables for writing systems (alphabets, abjads, syllabaries) of various languages:




Criteris per a la redacció, traducció, edició i correcció de textos de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC: http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/criteris/indexcriteris.htm



Corrector d'eles geminades per a documents pdf:

http://www.l·l.cat/corrector.htm



ChangeTracker. Corrector d’interlletratge i particions en textos traduïts:




Signes i tècnica de correcció tipogràfica:




Tipografia per a dislèxics:




Reconeixedors de tipografies:



Identifont (identificador de Tipus):




Cercadors de tipografies:






Tipografies gratuïtes:









Liberation fonts: tipus de lletra lliures mètricament equivalents:


https://www.redhat.com/promo/fonts/




Catàlegs de tipus en pdf, impressos i en línia:




Typtester, visualització del funcionament en pantalla de fonts digitals:




Ecofont, tipografia ecològica de descàrrega gratuïta:




Tipòmetre de l’OCAL i recomanacions sobre composició de l’ela geminada:





Diccionaris i glossaris de tipografia, arts gràfiques i disseny gràfic:







Webs i portals d’edició gràfica, tipografia, disseny i arts gràfiques:

Preedició.com, portal sobre tipografia i ortotipografia, en català, castellà i anglès:


Web i blog de Jaume Balmes: http://jbalmes.com/

De Editione, blog de tipografia i edició:


Disse.cat, web de disseny gràfic i tipografia


Vigital, quaderns de disseny i arts visuals per a l’era digital (web de Joan M. Mas):


Blog Handcrafted Ebooks: http://velluminous.com/handcraftedebooks/

Blog Hipertype: http://www.hipertype.com/

Blog de Mariana Eguaras:


Blog de Darío Giménez, Un traductor de a pie. Libros, grafismo y otros menesteres

dgimirizaldu.blogspot.com

Portal Typographica: http://typographica.org/

Portal Typophile: http://typophile.com/

Portal Unostiposduros (enllaça també a altres pàgines seleccionades):