PROPIETAT INTEL·LECTUAL

10 de març 2011

El Cant dels Ocells, versió jaroteo-mix

Digueu-me insolidària, però no tinc gaire costum de veure La Marató de TV3. En canvi, especialment des que hi participen alguns coneguts, miro de no perdrem el reportatge previ del making of del disc.
Els seguidors maratonians ja saben que en cada edició hi col·laboren artistes de fora dels Països Catalans, cantant en català. Enguany van acceptar el repte els Mojinos Escozíos, la Martirio i els Ecos del Rocío. Part dels Mojinos són molletans, i la Martirio és una cantant molt rodada cantant al seu estil cançons en diverses llengües. La part del lleó, doncs, els va tocar als membres del grup gadità, que tot i no tenir ni fava de català van tenir el bonic gest de crear expressament per a la Marató una sevillana en la nostra llengua: Per sempre.




Ja calia que fos "per sempre", perquè l'encomiable esforç d'acomodar-se a la fonètica de l'idioma els va fer suar de valent i dubto que el volguessin repetir. Tal com es mostrava al making of, per aprendre's la lletra van haver de fer-se una transcripció macarrònica, adaptada al fraseig melòdic (és a dir, sense respectar les separacions de mots) i alhora a l'ortografia castellana. Si fa no fa com aquelles castellanitzacions de temes musicals anglesos, estil Aserejé o Acuerrios, que fan petar de riure. O les demostracions de do de llengües d'alguns polítics que fan de mal sentir:






Perles com aquestes no esperes trobar-te-les en el teu entorn. Imagineu, doncs, com vaig reaccionar quan vaig ensopegar amb aquesta versió tan espaterrant (gairebé sacrílega) del Cant dels Ocells en el cançoner de la coral d'avis del meu pare, d'altra banda ple de cançons en català genuí i correcte:





Tant arriba a dependre la comprensió lectora de la imatge gràfica que hem après d'una llengua que, tot i que he estat fins i tot capaç de detectar una errada per omissió, hi ha frases que encara no sé quin equivalent català deuen tenir. I el fet que la lletra d'El Cant dels Ocells tingui més d'una versió i que aquesta sembli feta amb tècnica jaroteo-mix (segons l'oïda andalús i de memòria) no ajuda gens a treure'n l'entrellat. Sou capaços d'esbrinar què vol dir "da libren a lastiu"?


Silvia Senz

1 de març 2011

Petita història dels signes de correcció tipogràfica (no ortotipogràfica!)

Tot i que jo me'n oblido massa sovint, val la pena ullar de tant en tant els articles publicats als Cahiers GUTenbergla publicació oficial del Groupe francophone des utilisateurs de TeX (association GUTenberg). Ara que ja són tots disponibles en pdf, he aprofitat per remenar-ne una mica l'índex i he trobat aquesta petita perla sobre la història dels signes de correcció tipogràfica ―sovint mal anomenada "correcció ortotipogràfica" pels qui no saben gaire res del seu ofici―, que mostra com és d'antiga la pràctica de la correcció de textos, quins beneficis té fer servir signes normalitzats en un context industrial i de quins factors depèn la vitalitat d'un signe:

Jacques André: Petite histoire des signes de corrections typographique, Cahiers GUTenberg, núm. 31 (1998), pp. 45-59.
<http://cahiers.gutenberg.eu.org/cg-bin/article/CG_1998___31_45_0.pdf>.





Silvia Senz

Falses errades tipogràfiques, 1

Habitualment, per defecte professional i per raons docents, col·lecciono errades i errors de text (tipogràfics i lingüístics) publicats en llibres. 
De tant en tant, però, ensopego amb obres d'editors i dissenyadors amb prou ofici i cura no només per aconseguir evitar les errades, sinó per domesticar-les i fer-les servir per a un dels principals objectius de la tipografia: potenciar l'eficàcia comunicativa d'un text. 
Aquest és el cas de la troballa que avui us ofereixo: el títol del llibre (trobat pel nostrat bookcrossing que consisteix a arreplegar volums d'una pila deixada al carrer) que recull l'exposició d'objectes impossibles ideats per Jacques Carelman. Si us fixeu en el títol i pareu compte en el que diu, podreu comprovar com juga amb la visibilitat de l'error per convertir-la en virtut. Ho veieu? 



Silvia Senz