PROPIETAT INTEL·LECTUAL

1 de març 2011

Petita història dels signes de correcció tipogràfica (no ortotipogràfica!)

Tot i que jo me'n oblido massa sovint, val la pena ullar de tant en tant els articles publicats als Cahiers GUTenbergla publicació oficial del Groupe francophone des utilisateurs de TeX (association GUTenberg). Ara que ja són tots disponibles en pdf, he aprofitat per remenar-ne una mica l'índex i he trobat aquesta petita perla sobre la història dels signes de correcció tipogràfica ―sovint mal anomenada "correcció ortotipogràfica" pels qui no saben gaire res del seu ofici―, que mostra com és d'antiga la pràctica de la correcció de textos, quins beneficis té fer servir signes normalitzats en un context industrial i de quins factors depèn la vitalitat d'un signe:

Jacques André: Petite histoire des signes de corrections typographique, Cahiers GUTenberg, núm. 31 (1998), pp. 45-59.
<http://cahiers.gutenberg.eu.org/cg-bin/article/CG_1998___31_45_0.pdf>.





Silvia Senz

Falses errades tipogràfiques, 1

Habitualment, per defecte professional i per raons docents, col·lecciono errades i errors de text (tipogràfics i lingüístics) publicats en llibres. 
De tant en tant, però, ensopego amb obres d'editors i dissenyadors amb prou ofici i cura no només per aconseguir evitar les errades, sinó per domesticar-les i fer-les servir per a un dels principals objectius de la tipografia: potenciar l'eficàcia comunicativa d'un text. 
Aquest és el cas de la troballa que avui us ofereixo: el títol del llibre (trobat pel nostrat bookcrossing que consisteix a arreplegar volums d'una pila deixada al carrer) que recull l'exposició d'objectes impossibles ideats per Jacques Carelman. Si us fixeu en el títol i pareu compte en el que diu, podreu comprovar com juga amb la visibilitat de l'error per convertir-la en virtut. Ho veieu? 



Silvia Senz