PROPIETAT INTEL·LECTUAL

17 de des. 2017

Les variants tipogràfiques: què són i com es marquen abreujadament


Sèrie o variant tipogràfica. Una variant tipogràfica, o sèrie, és el conjunt de classes de lletra (avui sovint anomenats estils, per error denominatiu dels programes de processament de textos) d'una mateixa família tipogràfica, o tipus. La varietat ve condicionada per 5 trets: 



1) El gruix del traç (també anomenat pes).
2) El dibuix del caràcter.
3) L’amplada del caràcter dins de l’ull (eix horitzontal).
4) La inclinació del caràcter (eix vertical).
5) L’alçada del caràcter dins de l’ull. 



1. El gruix del traç (grosor del trazo) de les astes i terminals de l'ull pot variar d'una família a una altra i pot també donar lloc a diferents variants o sèries dins d'una mateixa família; de menys a més gruix: extrafina, superfina, fina, normal, seminegreta, negreta, supernegra i extranegra.  



Quan ens referim a una lletra volent destacar el seu gruix mitjà, parlem de lletra normal o regular. 










2. La forma o dibuix del traçat pot variar d'una família a una altra, i pot també generar diferents variants o sèries dins d'una mateixa família: majúscules, minúscules, tipus perfilat, ombrejat... 






3. L'amplària del caràcter en l'ull (anchura del caràcter en el ojo) o l'espai que ocupa sobre el seu eix horitzontal també pot variar d'una família a una altra, i pot també donar lloc a diferents variants o sèries dins d'una mateixa família, de menys a més amplària: esquelet, estreta, normal, ampla i superampla.









4. La inclinació del disseny del caràcter sobre l'eix vertical de l'ull també dóna lloc a diverses variants o sèries dins d'una mateixa família: cursiva inversa, obliqua (pseudocursiva o falsa cursiva) i cursiva. Quan ens referim a una lletra volent destacar la seva manca d'inclinació, parlem de lletra rodona. 







la itàlica o cursiva és un disseny inclinat, generalment basat en l'escriptura cal·ligràfica cancelleresca; la diferència en el disseny respecte a la rodona i l’obliqua es nota sobretot en la lletra a minúscula; 








→ la obliqua (falsa cursiva) és el resultat d'inclinar la rodona (regular o normal) cap a a dreta, sense que el dibuix de la lletra pateixi grans canvis. Pot ser tant un disseny deliberat (una font del tipus) com ser resultat d'una inclinació artificial, forçada, de la rodona d'un tipus:























la cursiva inversa és el resultat d'inclinar bé la rodona o bé la cursiva d'una família cap a l'esquerra. Pot ser tant un disseny deliberat (una font del tipus) com ser resultat d'una inclinació artificial, forçada, de la rodona d'un tipus:











 

5. L'alçària o grandària del caràcter (altura del caràcter en l’ull), és a dir, l'espai que ocupa el disseny d'un caràcter dins de l'ull mitjà i l'ull superior, també dóna lloc a variants dins d'una mateixa família: majúscula, minúscula, versaleta, pseudoversaleta o falsa versaleta.
 








Quan cal triar falses versaletes? En l'escriptura dels textos que per norma ortotipogràfica van en versaleta, trobem que, en tipus amb un ull mitjà (alçada de la x) petit, hi ha una tendència a substituir la versaleta pròpia per una majúscula d'un cos 1 o 2 punts menor, amb una lleugera obertura de la prosa (interlletratge o track).

 












Aquesta petita reducció iguala els traços de les lletres majúscules i minúscules (almenys els de les astes més gruixudes), i la prosa (espai d'interlletratge) contribueix al fet que no es vegi com un bloc monolític.



Un dels avantatges d'aquest sistema és que la combinació de majúscules i minúscules, que es dóna en algunes sigles, no queda massa desnivellada.















Denominacions abreujades de les variants o sèries de lletra. A l'hora de marcar un original del text segons les pautes gràfiques establertes pel dissenyador gràfic editorial, hi ha dues opcions de fer esment a la variant de lletra triada: fent servir el sistema codificat xifrat de Frutiger o les abreviatures del nom de la font en anglès. 



1. Sistema codificat d'Adrian Frutiger (sistema Deberney): codifica les variants en funció de tres factors:
1) gruix del traç de l'ull,
2) amplada de l'ull i
3) inclinació.



En aquest sistema s'utilitzen dues xifres que simbolitzen totes les combinacions possibles d'aquests tres factors.









 






La xifra de l'esquerra (que pot anar del 2 al 9) representa el gruix o espessor.



La xifra de la dreta (que pot ser 3, 5, 6, 7, 8 i 9), l'amplària i la inclinació. 



El número 55 representa la lletra normal (per gruix i amplada) i rodona (per inclinació).




Xifra esquerra (gruix)
9 (extranegra) ← 5 (normal o regular) → 2 (extrafina)
+ gruixuda                 + fina


Xifra dreta (amplària i inclinació)
Ampla
Rodona
Cursiva
Estreta
Estreta cursiva
Esquelet

3


5


6

7

8

9


2. Abreviatures angleses de les variants (fonts) més habituals, i correspondències denominatives català-anglès:
extrafina: thin (abrev. Th)
superfina: ultralight o extralight (abrev. Ult Lt, X Lt)
fina: light (abrev. Lt )
normal o rodona: normal, roman, regular, book (abrev. Nr, Rm, Rg, Bk)
cursiva: italic (abrev. It)
falsa cursiva: oblique (abrev. Obl)
estreta: condensed (abrev. Cond)
esquelet: ultracondensed (abrev. Ult Cond)
ampla: medium (abrev. Md)
expandida o superampla: extended (abrev. Ext) o expanded
seminegra: semibold o demibold (abrev. Sm, Dm)
negreta: bold (abrev. Bd)
supernegra: black o extrabold (abrev. Blk, X Bd)
extranegra (també anomenada ultranegra): heavy o ultrabold (abrev. Hv, Ult Bd)
versaletes: small caps
majúscules: all caps
minúscules: lower case